Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
El Cau Ferrat
Interior del Cau Ferrat
© Fototeca.cat
Museu
Museu obert el 1933 a partir de la casa taller instal·lada per Santiago Rusiñol, a Sitges, el 1894.
La seva collecció de ferros vells catalans i castellans dels segles XIII-XX, dipositada al taller barceloní d’ Enric Clarasó vers el 1890, fou traslladada 1894 pel mateix Rusiñol a Sitges, a dues cases de pescadors, damunt unes roques arran de mar, ampliades i convertides en museu per l’arquitecte Francesc Rogent El mateix any hi aportà dues obres d’El Greco, Les llàgrimes de la Magdalena i Sant Pere penitent , adquirides a París i traslladades processionalment Al tombant dels segles XIX-XX Rusiñol hi incorporà l’obra pròpia i obres de la majoria dels seus companys de generació pintures i…
Pere Riudavets i Tudurí
Historiografia catalana
Historiador, marí i cartògraf.
Vida i obra Capità de navili honorari de l’armada espanyola Nasqué a Maó, poc temps després del retorn de l’illa a la Corona Espanyola per la pau d’Amiens el 1802 Cursà estudis a l’Escola de Nàutica de Maó alhora que era instruït en qüestions comercials pel comerciant anglès Edward Gaymes L’any 1820 començà la seva etapa de marí amb el bergantí Aurora Navegà amb diversos vaixells fins passar, al gener del 1835, al Resguard Marítim, dependent de la Reial Hisenda, i esdevenir segon pilot a l’armada El 1836 es casà a Maó amb Joana Monjo i estudià anglès i francès Al gener del 1838, es dirigí a l…
Joan de Bíclar (o Bíclarum)
Historiografia catalana
Bisbe de Girona.
Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers anys de…
paisatge
Art
Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà com a tema principal o bé com a fons o ambientació.
Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…
Biblioteca de Catalunya
Biblioteca pública, instal·lada a l’antic edifici de l’Hospital de la Santa Creu i constituïda el 1981 com a Biblioteca Nacional de Catalunya, és a dir, com a centre bibliogràfic oficial de Catalunya.
Fons documental Té més d’un milió de volums, més de 3 000 manuscrits, 640 incunables, i riques seccions especials de música amb més de 12 000 partitures, cervantina una de les més completes del món, impresos dels segles XVI-XVIII, sèries documentals, gravats, goigs i altres texts de literatura popular, mapes i revistes És estructurada en quatre unitats unitat bibliogràfica manuscrits, llibres antics i moderns, música impresa i arxius hemeroteca publicacions periòdiques unitat gràfica fons de gravats, cartogràfic i material menor i fonoteca o collecció d’enregistraments visuals i sonors Acull…
llibre
Impressió d’un llibre pel sistema òfset
© Fototeca.cat
Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.
Segons Plini el Vell, molt antigament hom escrivia damunt fulles de palma, metalls, teles i pells i a la part interior de l’escorça d’arbres Hom usà, més tard, rajoles d’argila Assíria, Babilònia, Cnossos i papir Egipte, Grècia i Roma, amb el qual hom feia llibres generalment anapistogràfics escrits per una sola cara els fulls eren enganxats pels costats i formaven tires d’extensió variable que hom enrotllava Als primers segles del cristianisme es generalitzà a Grècia i a Roma l’ús del pergamí, que, emprat al principi en forma de rotlle, com el papir, més tard es començà a usar per totes dues…
botànica
![](/sites/default/files/media/FOTO/botànica_branques.jpg)
Branques de la botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…
La renovació del llibre i les arts gràfiques
Lluís Domènech i Montaner 1850-1923 Coberta de L’Atlàntida , de Jacint Verdaguer, en l’edició impresa per l’Estampa de Jaume Jepús el 1878 BC El segle XIX va ser a tot Europa i Amèrica, com també a Catalunya, molt pròdig en tota mena de canvis en allò que es refereix a les tècniques d’impressió aquestes transformacions, sumades a les diferents opcions estètiques, acabarian tenint una innegable repercussió en les formes adoptades pels artistes Si abans d’aquella centúria només existia el llibre tipogràfic, amb illustracions xilogràfiques o calcogràfiques, a final de segle el desenvolupament…
imperi Bizantí
![](/sites/default/files/media/FOTO/BIZANTÍ_565_sX.jpg)
Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…
la Ràpita
El port de pescadors de la Ràpita amb la ciutat i la serra de Montsià al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…