Resultats de la cerca

D’importància decisiva en tota la tradició filosòfica, l’estudi del signe ha estat fet des de perspectives i sota aspectes tan diversos com els gramaticals Aristòtil, metafísics escolàstica, nominalisme, sociològics Wundt, psicològics Locke, lògics Leibniz, Russell o terminològics Husserl De les diferents distincions establertes entre tipus de signes cal esmentar, d’altra banda, la feta per Sext Empíric entre signe suggestiu clarament associat amb la cosa significada el fum com a signe del foc i signe indicatiu no clarament associat, bé que relacionat naturalment el moviment…

Professor a Montpeller Les seves obres més importants són L’essence de la manifestation 1963, Philosophie et phénomenologie du corps 1965 i Marx I Une philosophie de la réalité II Une philosophie de l’économie 1976 També ha publicat algunes novelles, entre les quals l'Amour les yeux fermés 1976, que obtingué el premi Renaudot El seu pensament es basa en una filosofia de la vida que pren com a punt de partida Husserl i Heidegger, si bé va més enllà Planteja com la reflexió sobre l’essència d’allò que ell anomena manifestació permet pensar l’essència de l’ésser Les seves darreres…

Llicenciat en filosofia a la Sorbona 1928, amplià estudis amb Martin Heidegger A causa de la seva condició de jueu, fou internat quatre anys en un camp de concentració Posteriorment fou director de l’École Normale Israelienne de París 1945-78 i, fins el 1976, fou professor en diverses universitats franceses Poitiers, Nanterre i París-Sorbona El seu pensament —en la línia fenomenològica de Husserl i Heidegger, i en el marc de la tradició judaica— cercà d’aprofundir l’home a partir de l’"altrament que ésser” o “més enllà de l’essència” De l’existence à l’existant 1947, Totalité et…

Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de sèries, etc Les…

Professor a Würzburg, Viena i Leipzig Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica Ha tingut influència, entre d’altres, en…

A França es difongué, malgrat el decret del Sant Ofici 1663 i la prohibició reial d’ensenyar-lo 1671, gràcies a la fervent adhesió del pare Mersenne, dels oratorians Bérulle i Malebranche, del nucli de Port-Royal, i de Cordemoy, La Fargue i Régis Trobà una forta oposició en els peripatètics, els atomistes i els empiristes, i també la generalitzada dels jesuïtes, pedagogs de l’època El cartesianisme augustinià de Malebranche és la més vigorosa de les branques indicades Obtingué un èxit semblant als Països Baixos Guellinx, Spinoza, però no tant a Alemanya Clauberg ni a Anglaterra, indrets d’on…

Professor a Marburg, Colònia, Berlín i Göttingen Interessat per la fenomenologia de Husserl, fonamentà un nou realisme crític a Grundzüge einer Metaphysik der Erkenntnis ‘Trets fonamentals d’una metafísica del coneixement’, 1921 i Ethik 1925 coordinà la idea kantiana del deure amb la teoria aristotèlica de la virtut El seu darrer i més important grup d’obres, Das Problem des geistigen Seins ‘El problema de l’ésser espiritual’, 1933, Zur Grundlegung der Ontologie ‘Per a una fonamentació de l’ontologia’, 1935, Möglichkeit und Wirklichkeit ‘Possibilitat i realitat’, 1938, Der Aufbau…

Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria segle I dC conjuminà aquesta idea amb la tradició judaica…

Filla d’un comerciant jueu i deixebla i assistent de Husserl, el 1922 es convertí al catolicisme, fou professora 1922-31 al convent de dominicanes d’Espira i a l’institut de pedagogia de Münster 1932 El 1933 ingressà, a Colònia, en l’orde de les carmelitanes, on adoptà el nom de Teresia Benedicta a Cruce el 1938 es traslladà al convent d’Echt Holanda, d’on el 1942 fou deportada al camp de concentració d’Auschwitz En la seva obra, pòstuma, Endliches und ewiges Sein ‘Ésser finit i etern’, 1950 cercà de fonamentar fenomenològicament la concepció tomista Altres obres seves són Eine…

Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv 1921-41 i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia 1945-49 i 1956-63 Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity Berkeley, University of California Press, 1986 Ingarden, interessat especialment per l’…