Resultats de la cerca

Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979

Conegut també amb el nom de Juan de Ibarra De formació gòtica, tractà d’emmotllar-se als nous cànons renaixentistes adoptant elements decoratius platerescs Treballà a Santiago de Compostella i a Plasència, però les edificacions més estimables les féu a Salamanca, on començà les obres del Colegio de los Irlandeses 1521 i el convent de San Esteban 1524, la seva obra mestra el 1534 fou nomenat mestre principal de la catedral

Joaquín Almunia, el candidat derrotat per Josep Borrell en les eleccions primàries del 1998, és designat candidat a la presidència del Govern espanyol amb el 94% dels vots del comitè nacional del PSOE El corrent Esquerra Socialista és l’únic que s’oposa a la designació d’Almunia, mentre els sectors “guerristes” donen un “suport crític” al candidat Després de la votació el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anuncia que deixa la secretaria general del partit a Extremadura per dirigir el corrent guerrista del partit

És un nucli industrial que començà a desenvolupar-se al segle XIX amb la installació 1854 dels alts forns de la fàbrica de Nuestra Señora del Carmen de la firma Ibarra y Cía, que el 1882 fou comprada per la societat Altos Hornos y Fábricas de Hierro y Acero de Bilbao El 1902 la fusió de tres empreses donà lloc a Altos Hornos de Vizcaya, que té ferrocarrils i mines de ferro pròpies Somorrostro, Mendierreta Tanmateix, la ciutat no té solament indústries siderometallúrgiques, sinó també de maquinària, eines, material de transport ferroviari i marítim, productes químics colorants, explosius,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…

Molt considerat a Alacant, hi ocupà càrrecs professionals i honorífics i participà en la decoració del Casino Autor d’obres d’un gran format i de temes truculents Sols, diputació provincial El nàufrag, Casino El pescador de perles, fet com a pensionat a Itàlia, féu moltes obres de gènere, bells paisatges d’Alacant, racons de sagristies, claustres i temples, etc

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Còrdova, ingressà al Cos Nacional de Metges Forenses el 1986 com a número u de la seva promoció Exercí com a professor a les universitats de València i Extremadura, i dirigí el Centre Medicoforense de Badajoz La seva trajectòria política començà als anys 90 de la mà de Juan Carlos Rodríguez Ibarra Destacat membre del Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE, ocupà diversos càrrecs en el govern extremeny director general de Salut Pública 1995-96, conseller de Benestar Social 1996-1999 i conseller de Sanitat i Consum 2007-11, càrrec que…

Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat…

L’únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València Manca de data i de nom d’impressor Té 58 fulls impresos Conté obres, entre d’altres, de J Fenollar, J Moreno, Francesc de Castellví, Joan Verdanxa, Roís de Corella, Lluís Alcanyís, Miquel Peres, Narcís Vinyoles , J Gassull, Lluís Garcia, Jeroni Motsó, Jaume Roig, Joan Llançol, Bernardí Vallmanya i Pere Bell, amb un total de 40 poetes i 45 poesies 40 en català, 4 en castellà i 1 en toscà Posteriorment, ha estat editat el 1894 amb transcripció de Manuel Rúbio i Borràs i introducció de F Martí i Grajales, el 1945…

Propietari del terreny de l’Alcúdia, dedicà bona part de la seva vida a realitzar des del 1940 excavacions arqueològiques en el jaciment, solar de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’ Illici Organitzà la celebració, a Elx, del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español 1948 Des del 1971 realitzà un seguit de publicacions monogràfiques sobre temes locals on donà a conèixer documentació i materials preparats parcialment pel seu predecessor en l’arxiu, Pere Ibarra i Ruiz Fou corresponent de la RAH de Madrid i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Els seus estudis,…