Resultats de la cerca

Anunci de la fàbrica de filats i teixits mecànics de cotó Rosés i Companyia Indicador General de Barcelona , 1877 La família Rosés —metallúrgics i tèxtils alhora— adquiriren la fàbrica de Rafael Ramoneda a Cornellà de Llobregat

Des del 1980 els cursos han estat desenvolupats al Casal de Sarrià Entre els seus membres més destacats cal esmentar X Rubert i de Ventós, Eugenio Trias, Jordi Llovet i Antoni Vicens substituït el 1979 per Josep Ramoneda

Durant el 1980 es publicaren quatre números i es reprengué el 1985 de forma bimestral i trimestral des del juliol del 1986 i en edició castellana i catalana És dirigida per Josep Ramoneda, Josep Subirós i Ferran Mascarell

A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre…

Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda,…

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980, impulsà la…

Amb Rafael Ramoneda de copilot, fou el clar dominador de les proves de regularitat els anys cinquanta Quedà tercer en el III Ralli del RACE, guanyà el III Reus-Lleida-Reus del CN Reus Ploms 1955 i la I Misteriosa Llum del MC Manresa 1954 S’adjudicà la XXXVII Prova d’Hivern de Regularitat del Reial Moto Club de Catalunya i el V Ralli Costa Brava 1957 El 1959 guanyà el I Ralli Alacant i el I Ralli Primavera del Club 4CV

Anteriorment fou la la Secció d’Economia de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics Econòmics i Socials  Publica un Anuari amb les conferències, debats i seminaris que organitza la Societat, un Quadern de Recerca d'estudis monogràfics Des del 1996 publica bianualment el Premi Societat Catalana d’Economia, alternat amb el Premi Catalunya d'Economia Amb uns 300 membres a la segona dècada del 2000, n'han estat presidents Antoni Serra i Ramoneda 1985-1987 Joaquim Muns i Albuixech 1987-1993 Josep Jané i Solà 1994-2000 i Pere Puig i Bastard 2000-2010 Des del…

Fundat el 1960 amb el nom d’Agrupación Cultural i Deportiva Sentmenat, començà la seva activitat amb un equip infantil dirigit per Josep Maria Torruella, llavors jugador de l’Arrahona, que anà pujant de categoria La temporada 1969-70 debutà a la recent creada Lliga espanyola de divisió d’honor amb un equip format per Ramoneda, Pico Ferrer, Onieva, Torruella, Solernou, Prualla, Segura i Moliné Es mantingué a la màxima categoria fins la temporada 1983-84, i assolí el subcampionat de Lliga 1973, el de la Recopa 1980 i el de la Copa d’Europa 1983 A partir del descens, es convertí en…

No resten vestigis arquitectònics d’aquesta església, documentada a partir de l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, del 1080 on, entre els béns dotals, s’esmenta l’església de Sant Martí de Cintiniano Posteriorment, Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, deixà a la seva muller Ermergarda, entre altres possessions, el castell de Cintinna L’any 1253 el comte Roger IV de Foix comprà a C de Sallent els drets que aquest tenia sobre el lloc i el castell de Centinyà, que quedà integrat al vescomtat de Castellbò En el Spill … del 1519, el lloc de Centinyà…