Resultats de la cerca

Anacoreta des de setze anys prop d’Antioquia, per defugir els curiosos visqué durant quaranta anys sobre una columna, d’on el sobrenom estilita , dedicat a l’adoració i a la intercessió Aquest nou gènere d’ascetisme atragué nombrosos pelegrins i imitadors Amb fama de taumaturg, exercí una considerable influència, sobretot en la causa de l’ortodòxia de Calcedònia La seva columna fou motiu de veneració i hom hi construí la basílica i el monestir de Qal'at Sim'an La seva festa és celebrada el 5 de gener pels llatins i el 2 de setembre pels orientals

Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz els fis ensenhamens , usa un esquema formal amb repeticions Sim destrenhatz, dona, vos et amors és una peça excepcional pel seu àmbit melòdic d’onzena…

Membre de la baixa noblesa, en 1209-11, com a conseqüència de la croada albigesa, perdé el castell de Miravalh, prop de Carcassona, que compartia amb dos germans seus Fou protegit pel comte Ramon VI de Tolosa i el vescomte Ramon Roger de Besiers, i visità les corts de Pere II d’Aragó i Alfons VIII de Castella Personatges com Ramon Vidal de Besalú i Matfred Ermangaut el consideraven l’encarnació ideal de l’amant cortès De les seves quaranta-vuit cançons conegudes, tan sols en queda la música de vint-i-dues, que transmet en la seva totalitat el Cançoner R París Bibl Nationale, fr 22543 Les…

Format musicalment a les ciutats d’Osaka i Tòquio, a partir del 1943 fou professor de música en diversos centres escolars de Seül El 1955 rebé el Premi Ciutat de Seül pel seu Quartet per a cordes número 1 1955 Aquest guardó li permeté, l’any següent, traslladar-se a París, on estudià amb T Aubin, i més tard a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou deixeble de B Blacher Assistí en diverses ocasions als Cursos de Darmstadt A partir del 1964 s’installà a Berlín i el 1971 obtingué la nacionalitat alemanya Impartí classes de composició a la Hochschule der Künste Berlin del 1970 al 1985 en…

Estudià cant a la seva ciutat natal, i hi debutà el 1945 com a Ulrica Un ballo in maschera Romangué a l’Òpera de Graz fins el 1952, on interpretà, entre d’altres, el paper de lady Macbeth El 1951 es presentà al Festival de Bayreuth, escenari que visità en edicions successives amb diversos personatges wagnerians Entre el 1952 i el 1972 actuà a l’Òpera de Munic, on debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa i amb la companyia de la qual actuà amb gran èxit al Covent Garden de Londres 1953 A més cantà a l’Òpera de San Francisco 1960 i al Metropolitan de Nova York 1962 El seu…

Fill d’un terratinent francès i una esclava africana, visqué al Carib fins a deu anys, que es traslladà a França Emprengué llavors la seva formació musical amb el cèlebre violinista JM Leclair i el compositor FJ Gossec El 1769 Gossec el nomenà primer violí del Concert des Amateurs, una de les orquestres més reconegudes de París i de la qual era el director En aquesta època s’inicià en la composició i obtingué un especial ressò amb obres com els concerts per a violí opus 2 i les simfonies concertants -reeixida revisió del concerto grosso barroc segons l’estètica de l’època- Del 1773 al 1781…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona GUIÓ FWinterstein FOTOGRAFIA Ramon de Baños truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ FFerrer i Fontanals, Ramon Larrosa, Ismael Balanyà fons decorats ANIMACIÓ Armand Tosquellas i Salvador Mestres AJUDANT D’ANIMACIÓ Manuel Roncero, Manuel Martínez Buch, Manfred Sommers, JBernet Toledano, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Juan Romero, Juan Miguel Muñoz, Domènech Cervera, Maria Assumpció Raspall, Josep Roura, Ferran Aguiló i Francesc Macián MÚSICA August Algueró i els cors de la Capella Clàssica de Mallorca Joaquim Bisbe, Cançons…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

Ja des d’antic aquest art rebé les influències egípcia i mesopotàmica, a l’època selèucida l’hellenística, i posteriorment la romana Segons llur posició geogràfica, les ciutats rebien, en major o menor grau, l’una o l’altra d’aquestes influències així, Palmira és més orientalitzant, per exemple, que Baalbek o que Antioquia Petra presenta també un conjunt d’elements hellenístics, autòctons i romans Un element decoratiu molt important en les construccions siríaques fou el mosaic hom n'ha conservat molts exemples Antioquia, Mādabā, etc Dura Europos ha fornit moltes pintures, alhora que ha…