Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
transvasament
Ecologia
Pas artificial d’aigües entre dos cursos naturals d’aigua.
Dins el Pla Hidrològic Nacional, el 2004 s’aprovà el transvasament d’aigua de l’Ebre per a canalitzar-la a València i Múrcia El Pla fou objecte d’una forta oposició, que argumentava que el transvasament trencaria l’equilibri ecològic de la zona Amb el canvi de govern, el Pla s’anullà per decret i el transvasament fou substituït en part per plantes dessaladores d’aigua de mar L’any 2005 hom aprovà el transvasament Tajo- Segura, de 82 hm 3 , destinats a Alacant i Múrcia
Francesc Xavier de Cabanes i d’Escofet
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Participà en l’expedició de Menorca 1801, la guerra de Portugal 1807 i la guerra del Francès Establí la primera línia regular de diligències 1817, de Barcelona a Madrid Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1816 Publicà Plan de un Estado Mayor general 1809, Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia 1815, Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal 1829, Memoria sobre la navegación del río Tajo 1829 i Guía general de correos, postas y caminos del reino 1830 Era germà de Josep Marià de Cabanes
Hidroeléctrica Española
Economia
Empresa, fundada el 1907, dedicada a la producció i distribució d’energia elèctrica.
Està vinculada al Banco de Vizcaya És la primera empresa privada del sector Té 93 centrals hidràuliques en explotació a les conques del Tajo, Xúquer, Segura, Millars, Guadiana i Túria centrals tèrmiques a Castelló, Escombreras i Aceca, i centrals nuclears a Almaraz i Cofrents El seu mercat és Madrid 42% de la província, el País Valencià, Múrcia, Terol, Conca, Guadalajara, Toledo i una part de les comarques de Tarragona El 1985 produí 22973 milions de kWh El 1984 adquirí el 80% del capital d’Hidroelèctrica de Catalunya i també entrà a formar part de l’accionariat de Forces…
Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització sindical amb projecció política constituïda al desembre de 1977 a Barcelona (dins el Círculo Eugenio d’Ors, fundat el 1973 i promotor de la Federación Falangista de Barcelona l’any següent) i dirigida per Roberto Ferruz, activa fins a inicis dels anys vuitanta.
Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions legislatives de 1979…
Joaquim Gómez de Llarena i Pou
Geologia
Geòleg.
Doctorat en ciències naturals per Madrid, ocupà diferents càrrecs a la Universitat de Madrid, a la Sociedad Española de Historia Natural i al Museo Nacional de Ciencias Naturales Collaborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes, on prodigà la recensió bibliogràfica i la comunicació breu En una primera etapa 1913-23 estudià el Miocè, el metamorfisme i l’estratigrafia a la vall del Tajo, els Montes de Toledo i el Sistema Ibèric, i en 1926-36, el Terciari i el Carbonífer, tectònica i geomorfologia d’Astúries i d’Aragó Del 1943 al 1953 sovintejà les comunicacions sobre…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació,…
tortuga

tortuga
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil de l’ordre dels quelonis
.
Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-…
Ramir II de Lleó
Història
Rei de Lleó (931-941), fill d’Ordoni II i d’Elvira Méndez.
Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…
regne de Castella
Història
Regne constituït sobre la base del comtat de Castella després de l’entronització de Ferran I (1037-65).
Amb la victòria de la vall de Tamarón 1037 sobre Beremund III de Lleó, aquell reuní per primera vegada els regnes de Castella i de Lleó tanmateix, repartí els estats entre els seus fills, atribuint Castella a Sanç Sanç II, Lleó a Alfons Alfons VI, i Galícia a Garcia Alfons VI aconseguí la sobirania de Galícia l’any 1071 el 1072, a la mort de Sanç, uní de nou Lleó, i amb la conquesta de Toledo 1085 portà la frontera al Tajo El 1126, després del regnat d’Urraca 1109-26, casada amb Alfons I d’Aragó en segones núpcies, Alfons VII 1126-57, fill d’Urraca i de Ramon de Borgonya, encetà…