Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres, ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Navarra 1955-60 A més d’obres de contingut religiós, escriví nombrosos articles i llibres de temàtica històrica Entre aquests últims cal destacar La crisis política del Antiguo Régimen en España 1950 Los sucesos de la Granja 1953, amb el qual obtingué el premi Lluís Vives El proceso de la convocatoria a Cortes, 1808-1810 1982 Las Cortes de Cádiz Informes oficiales sobre cortes…

Vinculat a la generació literària valenciana dels anys trenta i hereu del modernisme, recollí la seva obra lírica en el volum El crit de la lluerna 1955, que demostra el compromís de renovació estètica i temàtica amb el procés de renovació del poble valencià

Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950  Los sucesos de La Granja 1953  Cortes de Cádiz 1982  Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos 2005, entre d'…

Advocat, estigué lligat al grup literari de l’Editorial Torre, i publicà els volums d’assaig literari Els clàssics, la terra i jo 1954, evocació d’escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta 1958, sobre figures de l’antiguitat grega, i Viatge a Ausiàs March 1961

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…

Desaparegué el 1966 Publicà la collecció L’Espiga iniciada el 1949 51 volums petits, diversos volums fora collecció i el butlletí Esclat 1948 3 números, amb obres de Casp, Adlert, Sanchis i Guarner, Enric Valor, Vicent Casp, Rilke en versió de Guillem Nadal, JE Martínez i Ferrando, J Sanç i Moia, Joan Fuster, Jaume Bru, Francesc Codonyer, E Beüt, J Garcia i Rigal, V Andrés i Estellés, M Beneyto, Valls i Jordà, Josep Iborra, A Verdeguer, E Soleriestruch, F de P Burguera, A Cucó i d’altres autors, sovint inèdits anteriorment Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’…

A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…