Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
règim de les capitulacions
Història
Conveni pel qual hom establia l’estatut jurídic dels súbdits dels estats occidentals en països no cristians (imperi otomà i, posteriorment, estats del nord d’Àfrica i països sota ocupació colonial o sistema de protectorat africans, estats asiàtics, etc.).
Generalment, el cònsol de cada país europeu tenia sobre els súbdits d’aquest país jurisdicció civil i penal, així com dret d’estraterritorialitat i de refugi, etc Iniciat al segle XV per acord entre el soldà Muhammad II i Gènova i Venècia, es generalitzà a partir del pacte entre Francesc I de França i de França i Sulaymān II Ha estat gradualment abolit a partir de la segona meitat del segle XIX
racionament
Economia
Història
Control de la demanda de determinats articles —generalment destinats a cobrir necessitats bàsiques de consum personal— degut a circumstàncies excepcionals o a l’escassetat continuada de l’oferta.
És assignada a cada consumidor una ració dels productes objecte de racionament De vegades es diferencien diversos tipus de racions en funció de determinats treballs, de l’estatus social o bé en cas de malaltia El racionament només pot ésser eficaç si hi ha una collaboració de tota la població i si l’administració posseeix mitjans escaients de control en cas contrari l’aparició del mercat negre és inevitable Als Països Catalans el racionament fou introduït durant la guerra civil de 1936-39, per tal d’afrontar la crisi de subsistències, combustibles i primeres matèries que ocasionà…
dret de cisa
Història
Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.
Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845
avaluació global
Economia
Dret fiscal
Procediment per a determinar la base imposable
d’un impost, consistent en l’estimació objectiva o alçada del rendiment conjunt d’una determinada activitat econòmica gravable referida a un àmbit territorial concret, per tal de distribuir-la posteriorment a cada subjecte fiscal a traves de senyals.
externs, índex o mòduls que palesin el rendiment global d’aquesta activitat econòmica Els índexs de capacitat tributària utilitzats per a l’avaluació varien segons la natura de l’impost L’aplicació pràctica d’aquest procediment és efectuada per una junta oficialment constituïda El règim d’avaluació global, en general, només és aplicat en països poc desenvolupats, en què el frau fiscal és molt estès i els mitjans per a combatre'l són escassos Aquest procediment, abolit avui dia, ha estat substituït pels sistemes d'estimació directa i estimació objectiva singular
Reial Rosselló
Nom que rebé, a partir del 1667, el regiment Català Mazarí
.
La seva existència perdurà fins que fou abolit per la Revolució Francesa Aleshores fou reconstituït a Barcelona pels monàrquics francesos que s’hi havien refugiat, com a cooperació a l’esforç bèllic català de la Guerra Gran, contra l’exèrcit revolucionari francès Però l’antipatia antifrancesa suscitada per algunes derrotes, i la notícia que els soldats rossellonesos havien expressat idees revolucionàries, féu que un avalot popular assaltés llur caserna, a Barcelona, el 29 de juny de 1794, i en matés més d’un centenar La resta fou empresonada i el regiment fou dissolt
Consell Criminal de Catalunya
Història
Denominació que rebé a partir del 1599 la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya.
Amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria Entenia en afers criminals i administratius, i, després del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent Fou abolit pel decret de Nova…
Tribunal d’Ordre Públic
Dret processal
Tribunal especial creat el 1963, a Madrid, per tal de defensar l’estabilitat del règim franquista, amb jurisdicció sobre tot l’Estat espanyol.
Continuació de l’extingit Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme , tenia com a finalitat conèixer dels delictes contra l’ordre públic, en especial els de caràcter politicosocial, com els delictes contra la seguretat exterior de l’estat, contra el consell de ministres i contra la forma de govern, com ara la sedició, la rebellió, els desordres públics, la propaganda illegal, etc Fou abolit l’any 1977 pel nou govern de la monarquia de Joan Carles I El mateix dia de la seva abolició 4 de gener fou creada per decret llei l' Audiència Nacional , d'atribucions…
Col·legi de Sant Victorià
Farmàcia
Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada a Barcelona el 1815 amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial
, concedit per Ferran VII.
El collegi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona havia sollicitat repetidament des del 1763 Els primers catedràtics del collegi foren Josep Antoni Balcells i Camps física i química, Josep Antoni Savall matèria farmacèutica, Agustí Yáñez història natural i Raimon Fors farmàcia experimental El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823 Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar…
duel
Història
Combat entre dues persones, voluntàriament acceptat, per escatir una qüestió considerada d’honor.
Sol ésser regulat per determinades normes i se celebra generalment en presència de testimonis o “padrins” Té les seves arrels en el duel judicial de l’antic dret germànic, i s’estengué així per l’Europa medieval A França, després del desafiament de Francesc I a Carles V, el duel es popularitzà, i a tots els països llatins, especialment durant els s XVII i XVIII, el duel fou un costum generalitzat entre la noblesa A Anglaterra, el duel no fou gaire popular, i restà abolit l’any 1818 Durant el s XIX, gairebé totes les legislacions aboliren el duel però la lenitat en el càstig n'…
barcatge
Història
Dret d’origen medieval exigit pel fisc o pels senyors jurisdiccionals per la utilització d’un servei públic de barca per a travessar un riu on la falta de pont trenca la continuïtat d’una ruta.
Com el portatge i el pontatge dret de barra, tenia el doble caràcter de pagament per un servei i de tribut a l’erari reial o senyorial Els ingressos eren aplicats a la conservació i millora del servei, però el tresor públic o senyorial n'obtenia un gran benefici, generalment mitjançant l’arrendament de concessions en exclusiva Modernament perdé importància amb la construcció de ponts, i finalment fou abolit amb els altres drets similars A l’Estat espanyol, com a dret senyorial desaparegué el 1813, amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials, i també com a recurs del tresor…