Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Ernst Mach
Filosofia
Física
Físic i filòsof austríac.
Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen…
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació,…
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte de la pressió…
circulació en comboi
Transports
Desplaçament d’un grup de vehicles independents, o comboi automatitzat, que circulen afilerats de manera sincrònica sota control electrònic per una via interurbana, generalment una autopista, amb l’objectiu de descongestionar la circulació i reduir la despesa energètica.
La descongestió de la circulació es produeix gràcies a la reducció de l’espai de calçada ocupat, mentre que la reducció de la despesa energètica s’obté per mitjà de la sincronització de frenades i accelerades i la disminució de la resistència aerodinàmica Actualment s’aplica per a grups de camions de transport, en què el camió de davant envia instruccions sobre les maniobres a la resta de conductors En un futur es preveu que només tingui conductor el primer camió i que els altres repliquin automàticament les maniobres També és previst que en un futur més llunyà s’apliqui aquest…
cupè
Transports
Tipus de carrosseria aerodinàmica d’automòbil per a dues persones.
Juan de la Cierva y Codorniu
Juan de la Cierva y Codorniu
© Fototeca.cat
Enginyer i inventor.
Fill de Juan de la Cierva y Peñafiel , havent estudiat a l’escola d’enginyers de camins i obtingut el títol de pilot d’aviació, el 1916 entrà a l’escola d’aviació civil de Getafe Madrid, on s’especialitzà en els estudis aeronàutics com a projectista i constructor Des d’un principi s’interessà pels problemes de la sustentació aerodinàmica a baixes velocitats, qüestió no resolta pels avions tradicionals i que havia provocat nombrosos accidents El 1923, després de diversos assaigs infructuosos amb quinze models diferents, l’ autogir s’enlairà per primera vegada a l’aeròdrom de…
interacció
Transports
Influència aerodinàmica d’un element d’una aeronau sobre els altres.
Antoni Sacramento
Escultura
Pseudònim de l’escultor Ferran Antolí-Candela i Piquer.
Llicenciat en medicina i cirurgia, exercí com a otorrinolaringòleg, professió que compaginà amb les arts plàstiques Especialitzat en el tractament de composicions espacials de gran moviment interior Elaborà a partir de la geometria les possibilitats topològiques derivades de la banda de Möbius , cercant en la planxa metàllica la corporeïtat dels ritmes lineals que puguin donar una major agilitat aerodinàmica a les escultures abstractes El 1942 presentà la primera exposició a la sala Mateu de València Guanyà les medalles de bronze de la II Exposició Provincial de València 1943, d’…
Tomàs Galiana i Mingot
![](/sites/default/files/media/FOTO/galiana.jpg)
Tomàs Galiana i Mingot
© Família Galiana-Mingot
Periodisme
Escriptor científic.
Participà 1936-39 en la Guerra Civil Espanyola com a sergent d’aviació de l’exèrcit republicà, acabada la qual hagué d’exiliar-se a França, on fou internat en camps de treballs francesos Amb la invasió alemanya del sud de França fou fet presoner pels alemanys, i abans de finalitzar la Segona Guerra Mundial fugí De formació autodidàctica, s’establí a França i treballà durant set anys al servei d’aerodinàmica de l’empresa estatal francesa SNIAS, constructora d’avions, helicòpters i coets, càrrec que abandonà per dedicar-se a l’escriptura científica Secretari general de redacció de…
pèrdua
Transports
Situació d’una superfície aerodinàmica (ala, rotor) en què el flux de l’aire se separa de la capa límit, fet que genera disminució de la sustentació i augment de la resistència aerodinàmica.
Quan una ala o un rotor entren en pèrdua per defecte de velocitat o per excés d’angle d’atac tendeix a produir-se el desplomament de l’aeronau