Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Els batracoïdiformes
Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…
aa
Geologia
Tipus de corrent de lava (bàsica), de superfície molt irregular, coberta de masses soltes, clivellades i anguloses que poden mesurar d’alguns decímetres a alguns metres.
Per l’estructura, és un tipus intermedi entre el pahoehoe i la lava de blocs L’estructura de l' aa és originada per la formació i ulterior ruptura d’una crosta solidificada, sota la qual la lava continua fluint, tot arrugant-la La permeabilitat de la massa rocosa i la lenta meteorització fan dels aas claps de terreny àrid i estèril malpaís
escriptura uncial
Exemple d'escriptura uncial en un manuscrit del s IV que conté les cartes de Cebrià de Cartago
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.
L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…
cogombre

Cogombre
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, proveïda de circells, hirsuta, de tiges anguloses, fulles orbiculars, ovals o reniformes, flors grogues axil·lars i fruits en pepònide.
Oriünd del sud de l’Índia, ha estat conreat de molt antic
ginestó
Botànica
Arbust dioic, de la família de les santalàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tiges anguloses amb poques fulles linears, de flors trímeres groguenques i de fruits drupacis vermells.
Es fa a la terra baixa, en garrigues i alzinars
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…
avenc

L’avenc de Krúbera-Voronya
Profundezas (CC BY-NC-ND 2.0)
Espeleologia
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina la component vertical.
Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt Hom pot distingir tres grans tipus d’…
ullastre

Ullastre
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les oleàcies, d’1 a 6 m d’alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies, de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en drupa.
L’ullastre var sylvestris és la planta silvestre de l’olivera var europaea Habita als sòls secs de les terres mediterrànies meridionals
Lletres, caràcters, tipus i fonts: l’univers tipogràfic
Arran de la difusió dels ordinadors, a través del menú Fonts el públic s’ha trobat de sobte amb una gran varietat de lletres disponibles i ha hagut d’aturar-se a pensar per a què servien Ha observat que es poden distingir a grans trets —les romanes pels peus, les egípcies pel gruix dels peus, i els pals secs per la manca de peus— o per detalls formals quant al perfil —perquè són arrodonides o anguloses— també ha vist diferències en els caràcters estructurals —la inclinació de les cursives, el gruix de les negretes— que cal seleccionar en un altre menú perquè són components de la família…