Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Tomàs Aguiló i Cortès
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament…
,
Antoni Gual i Oleza
Literatura
Capellà i poeta en castellà.
Estudià filosofia i teologia a Mallorca i es doctorà en teologia a Tortosa Residí a Madrid on mantingué contacte amb els cercles poètics de la capital Conegué Lope de Vega, Calderón de la Barca i Góngora, que influí molt en la seva obra, i el duc de Medina de las Torres, que es convertí en el seu mecenes i protector El 1635, tornà a Mallorca i pronuncià un sermó de Quaresma molt crític amb les autoritats civils i eclesiàstiques de Palma, pel qual el tribunal de la Inquisició li obrí un procés que s'allargaria fins el 1647 Gràcies a la seva amistat amb el duc de Medina de las Torres, el 1636 l…
Josep Pau Ballot i Torres

Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot
Educació
Gramàtica
Gramàtic i pedagog.
Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…
,
desmitologització
Cristianisme
Procés consistent a deslliurar-se de la comprensió mitològica de l’anunci evangèlic.
Aquest terme fou introduït en el llenguatge filosoficoteològic per Rudolf Bultmann el 1941 La meta del programa bultmannià era de fer comprensible a l’home modern, segurament amb un inconfesat afany apologètic, el querigma del Nou Testament, tot deslliurant-lo de les formes i de la comprensió mitològiques amb què brollà, segons els concrets condicionaments del temps i de l’espai en què fou anunciat i elaborat Aquest intent té una llarga prehistòria en la teologia cristiana, per exemple, en el mètode exegètic anomenat allegòric allegoria, en la teologia liberal, etc L’esforç, segons Bultmann…
La tradició catalana
Literatura catalana
Política
Cristianisme
Obra politicoreligiosa publicada per Josep Torras i Bages l’any 1892.
D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…
,
Fernando Solanas
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i polític argentí.
Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels argentins a…
Francesc Sureda i Blanes
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà de Josep Sureda i Blanes Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, i exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions El 1930 feu la carrera de dret a la Universitat de…
,
Joan Llimona i Bruguera

Joan Llimona i Bruguera
© Descendents de Joan Llimona
Pintura
Pintor.
Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per Raimon Casellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió catòlica dins…
Andreu Bosc
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Historiador i jurista.
L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…
, ,
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia catalana
Historiador.
Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…