Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
daguerreotípia
Disseny i arts gràfiques
Procediment fotogràfic descobert per Louis-Jacques Mandé Daguerre.
Consisteix a fixar la imatge en una placa de coure argentat sensibilitzada amb vapors de iode aquesta placa esdevé el positiu de la imatge i és impossible d’obtenir-ne còpies Després de l’exposició, hom la revela amb vapors de mercuri i fixa la imatge amb una solució d’hiposulfit de sodi El primer assaig de daguerreotípia als Països Catalans fou fet a Barcelona pel gravador i fotògraf Ramon Alabern i Moles , el 1839, el qual obtingué una vista de la façana de Llotja i dels Porxos d’En Xifré
escalaris
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels cíclids, de cos discoide i molt comprimit.
L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari
orenola
Ictiologia
Peix de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 25 cm de llargada, de cos esvelt i pectorals extraordinàriament desenvolupades, en forma d’ales, adaptades per a planar.
El color és blau al dors i blanc argentat a la cara ventral, amb les pectorals de color blau fosc El “vol” s’inicia després d’un curt trajecte per la superfície de l’aigua, durant el qual la caudal fa de propulsor Quan el peix ha aconseguit d’enlairar-se, les pectorals li proporcionen sustentació, però no efectuen cap moviment actiu, ans permeten un planeig d’unes quantes desenes de metres És de costums pelàgics i forma grans bancs S'alimenta de plàncton i és perseguit per tonyines, llampugues, dofins, tintoreres, etc Es troba a totes les mars tropicals i subtropicals
codi de colors
![](/sites/default/files/media/FOTO/78380.jpg)
Codi alfabètic internacional
©
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a indicar valors numèrics sobre resistències i condensadors, consistent en unes marques de colors (ratlles o punts) en nombre de 3 a 5.
La primera indica la xifra de les desenes, la segona, la de les unitats, i la tercera, el nombre de zeros que cal afegir-hi per a obtenir el valor numèric correcte Aquest expressa la resistència en Ω o bé la capacitat en μF A cada color correspon una xifra segons el codi següent negre 0, marró 1, vermell 2, taronja 3, groc 4, verd 5, blau 6, violat 7, gris 8, blanc 9 La quarta marca, facultativa, expressa la precisió daurat, 5% argentat, 10% sense marca, 20% La cinquena és emprada als condensadors per a indicar la tensió màxima que poden suportar
cimbell
Militar
Conjunt de petites tires de material conductor que es llança a l’espai aeri per aconseguir enganyar els radars enemics.
Els senyals de radar provoquen petits corrents elèctrics a cadascuna d’aquestes tires, la qual cosa provoca l’emissió de senyals de la mateixa freqüència El senyal així emès equival al d’un objecte més gran i provoca la confusió de l’operador radar a més a més, cauen a una velocitat molt petita Són utilitzats per a crear blancs falsos o bé per a confondre els míssils enemics un cop l’avió ha estat detectat pel seu radar Els primers cimbells, utilitzats durant la Segona Guerra Mundial, eren d’alumini Actualment es fabriquen amb fibra de vidre aluminitzada o amb fibra de niló argentat…
electrocardiògraf
Biologia
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a obtenir electrocardiogrames.
És constituït bàsicament per un galvanòmetre El primer electrocardiògraf que hom utilitzà fou el de corda , inventat el 1903 per Willem Einthoven i constituït per un fil finíssim corda de quars argentat o d’or o platí collocat entre els pols d’un electroimant potent quan el corrent d’acció del múscul cardíac travessa el fil, aquest experimenta desviacions dins el camp magnètic, les quals són registrades fotogràficament en un rotlle de pellícula en moviment Aquests aparells solen tenir un sistema d’inscripció directa amb tinta o agulla incandescent sobre paper termosensible, i en…
Gavià fosc
El gavià fosc Larus fuscus es distingeix principalment pel color gris fosc del mantell que s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta al delta del Llobregat de mida grossa ateny 53 cm, és d’hàbits més litorals i marins que el gavià argentat Els joves són difícils de reconèixer pel fet de tenir el plomatge tacat de bru, com els joves d’altres espècies Ramon Torres Aquesta és una espècie que no es distribueix d’una manera uniforme per tot el litoral dels Països Catalans Al Rosselló, el Vallespir i la costa nord de Catalunya és un hivernant i migrador regular força escàs, però segurament…
tapir
tapir (Tapirus terrestris)
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels tapírids, del subordre dels ceratomorfs, caracteritzats per les petites dimensions amb relació als altres representants de l’ordre i la fusió del musell amb el nas i el llavi superior per a formar una petita trompa.
Hi ha una espècie de tapir asiàtic Tapirus indicus Detall del cap d’un tapir © Xevi Varela , que és la més gran de totes i arriba a fer 2,5 m de longitud total, amb les parts inferiors negres i les laterals i dorsals d’un color argentat La seva primitiva àrea de repartició, que comprenia una gran part de l’Àsia monsònica, ha restat reduïda a algunes zones de la part sud-oriental del continent i a l’illa de Sumatra Hi ha tres espècies americanes Tapirus terrestris, Troulini i Tbairdii La primera, la més corrent, té una repartició uniforme per tota l’Amèrica del Sud, exclòs el…
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes…
guineu
![](/sites/default/files/media/FOTO/159014.jpg)
Guineu nana roja
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors de la família dels cànids, d’orelles punxegudes i triangulars, amb el cap triangular, el cos esvelt i allargat i el pelatge suau.
Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o blava Alopex…