Resultats de la cerca

Vida i obra Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid  En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León …

Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on…

Prevere 1908, exercí a Sant Martí de Maldà, Guimerà i Forès Formà i catalogà 1921 l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ordenació considerada modèlica fou canonge i arxiver de la catedral 1931 Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa Maldà, Arbeca, Sant Magí, Guimerà i la Bovera i de Tarragona especialment Un concili provincial de Tarragona desconegut, 1926 Epítome histórico de la Tarragona monumental , 1926 Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada, 1927 La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major, 1929 Tarragona, Guía…

Vida i obra Formà part de la generació de clergues erudits que ompliren bona part de la primera meitat del s XX i que actuaren encara sota els valors de la Renaixença, apresos de la lectura de La Tradició Catalana del bisbe Torras i Bages, com foren també els casos de Manuel Trens, Higini Anglès o el P Miquel d’Esplugues Sanabre seguí estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat a l’octubre del 1915 Acabada la carrera eclesiàstica, collaborà en les recerques documentals del jurista F Maspons i Anglasell i, en 1917-27, fou subdirector, a petició de Ventura Gassol,…

Director de l’École des Chartes 1930-54 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 1937 Estudià amb P Meyer i M Prou i fou deixeble d’A Thomas orientat de primer vers la història de Picardia, es decantà a la filologia provençal després d’una estada a Mende 1908-13 com a arxiver departamental Hom deu a aquest editor Les premiers exemples de l’emploi du provençal dans les chartes 1922, Le plus ancien acte original en langue provençale 1922, el recull de Les plus anciennes chartes en langue provençale 1926-52 i una Bibliographie des manuscrits littéraires en ancien…

Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los…

Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo…

Vida i obra Successor de JA Brutails, fou l’arxiver departamental a Perpinyà del 1889 al 1897 Participà activament en l’organització dels fons arxivístics nord-catalans, en collaboració amb JA Brutails i B Palustre, cosa que li permeté publicar inventaris detallats i de qualitat arxius municipals de Tuïr, 1896, i arxius departamentals de l’Antic Règim, 1904 Com a bon coneixedor de fons inèdits, escriví diversos estudis extensos sobre la ciutat de Perpinyà en època medieval “Recherche sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan”, SASL 1891 “Pour la topographie ancienne…

Vida i obra Fou catedràtic de la Facultat de Teologia de València Ordenat de sacerdot el 1942 a Gandia, exercí a les parròquies d’Espadilla i Vilafermosa del Riu Des del 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista A partir del 1950, fou professor de l’assignatura d’història eclesiàstica al Seminari de València i també de patrologia, paleografia i arxivística Ha estat membre fundador de l’Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i collaborador de la revista…

De família barcelonina i installat a Girona el 1838, es dedicà al comerç i ocupà diverses places en l’administració govern polític, rendes nacionals i Ajuntament de la Selva de Mar Collaborà al periòdic La Primavera 1857 i fundà La Cotorra 1861, de caràcter satíric Els càrrecs de secretari de l’Ajuntament de Girona 1863-88 i arxiver municipal 1872-88 l’aproparen al conreu de la història de la ciutat S’interessà per la història social i la vida quotidiana, i inicià un índex de classificació temàtica de l’Arxiu Municipal de Girona La seva millor obra, en tres volums, és Bandos y…