Resultats de la cerca

La seva font 207 m sota el nivell de la Mediterrània, d’aigua termal, fou assignada a la tribu de Judà Els seus palmerars i les seves vinyes són lloats en la Bíblia, sobretot pel Càntic dels Càntics , i per autors extrabíblics, com Josep Flavi Els seus entorns, abundosos en coves i refugis naturals pràcticament inaccessibles, han estat pròdigs en restes arqueològiques i manuscrits Són famoses sobretot les coves de Qumrān i les construccions dels essenis

Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821

Monjo de Saint-Germain d’Auxerre, en dirigí l’escola ~876 Deixeble de John Scott i de Llop de Ferrières, ensenyà teologia a Reims i a París i comentà els principals teòlegs i poetes del seu temps, sobretot Boeci Com a exegeta és conegut per l' Expositio super Genesim , les Enarrationes in psalmos , els comentaris als profetes menors, al Càntic, a les Epístoles de sant Pau i a l’Apocalipsi La seva Expositio de celebratione missae fou atribuïda a Alcuí

Tresorer de la cort de la reina T'amar, és famós pel seu poema èpic Vepkhis Tkaossani ‘L’embolcallat amb pell de pantera’, compost de més de 1 500 estrofes, que es convertí en poema nacional càntic a l’esperit cavalleresc i a les virtuts humanes, reflecteix molt bé la Geòrgia medieval, del qual hom extreia frases i aforismes, a manera de la Bíblia Imprès per primera vegada a Tbilisi el 1712, el poema ha estat traduït a diverses llengües europees

Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics

Publicà llibres de versos —que entronquen la tradició dels jocs florals amb la influència del noucentisme—, entre els quals destaquen Jovença 1948, Camins Poemes 1930-1940 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, integrat per trenta-cinc sonets, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, La jove malalta 1971, Serenors 1972 i Rams de claror 1974, un càntic espiritual amb evocacions maragallianes És autor de la biografia Llorenç Brunet L’home i l’artista 1973

La seva obra passa d’un pessimisme total, com en Schemeringen van de dood ‘Ombres de la mort’, 1910 a un càntic a la vida retrobada i a la natura, que des de Pallieter 1916 es farà constant en totes les seves obres posteriors Gran creador de la llengua, amb troballes sorprenents, escriví també contes, biografies idealitzades i poesia Cal remarcar Adagio 1947, recull de poemes traduït a diversos idiomes, De Harp van Sint Franciscus ‘L’arpa de Sant Francesc’, 1932, Boerenpsalm ‘Salm camperol’, 1935, Pijp en Tabak Pipa i tabac, 1933, etc

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

Antigament, però, fou emprat sovint com a sinònim de càntic o carmen , en el sentit de peça cantada En el terreny profà s’aplicà a la cançó èpica, a la d’amor, als laments, etc També s’usà en el domini sacre en substitució de mots com himne, antífona o seqüència, així com per a anomenar un cant religiós en llengua profana Del segle XIII al XV indicà una cançó polifònica, sovint a tres veus, en l’estil de la chanson francesa Zarlino 1558 l’usà, més en general, com a sinònim de peça polifònica i Dante el definí com "una petita cantio "

Deixeble de Josep Reig, mestre de capella de Santa Maria del Mar, el 1669 assumí aquest càrrec interinament Cinc anys després en fou nomenat mestre en propietat, activitat que dugué a terme fins a la seva mort Només es coneixen vuit obres d’aquest autor -quatre de litúrgiques i quatre de música de romanç-, perquè moltes foren destruïdes en l’incendi de l’arxiu de la basílica de Santa Maria del Mar el 1936 cal destacar-ne tres a quinze veus, un joc sencer de completes, el càntic Nunc dimittis i el villancet Atención, atención , que el situen en la pràctica dels recursos habituals…