Resultats de la cerca

Treballà a Itàlia i a Califòrnia, influït per Richard Neutra, i a Mèxic Fou director d’Informació Visual del Pla Marshall a Europa Associat amb l’arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona Són obres seves el pavelló nord-americà a la fira mundial de Brusselles 1958 i els de medicina a la fira mundial de Montreal 1967 i de l’OECD a la fira mundial d’Osaka 1970 Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d’altres punts de l’Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc

A setze anys 1688 ja efectuà el retaule de Sant Libori per a la Pietat de Vic, i el 1690, el de Sant Antoni per a l’església parroquial de Torelló Traçà el de Sant Benet de la Seu 1698 quan treballava en un altre per al monestir de la Portella L’any següent contractà el del Sant Crist per a la parròquia de Seva, i el 1705, el fastuós de Sant Feliu de Torelló acabat el 1710 El 1708 efectuà el del Roser per a Olot actualment a la parròquia de Sant Esteve i, entre el 1706 i el 1712, el grandiós retaule d’Arenys de Mar, que havia començat 1682-86 Francesc Santacruz Sembla que seguidament feu el…

Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona, establint…

Nascuda Jelena Ivanovna Diakonova, la seva mare, en restar vídua 1905 anà a viure amb un ric advocat de Moscou amb qui no es casà mai per l’oposició de l’Església ortodoxa, on passà a residir Rebé una educació acurada, reforçada per una gran afició a la lectura i al tracte amb intellectuals, entre d’altres la poetessa Marina Cvetaeva Aquests anys començà a utilitzar el nom de Gala, pel qual seria coneguda A causa del seu mal estat de salut, el 1912 fou enviada al sanatori suís de Clavadel Davos, on conegué el poeta Paul Éluard, amb qui es casà 1916 i tingué una filla 1918 Resident a París, s’…

Als seus vessants hi ha les installacions d’una estació de radar, establerta pels EUA després del 1953

El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en la darrera disciplina a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, i, entre d’altres, al de Barcelona, fins a la jubilació 1934 Publicà manuals escolars de preceptiva literària i de gramàtica castellana i estudis sobre aquesta literatura Estudio acerca de la novela picaresca española , 1891, i Menéndez Pelayo como crítico literario , 1912, entre d’altres Fou redactor de “La Dinastía” i “El Barcelonés” i corresponsal d’“El Amigo del Pueblo”, de Buenos Aires…

Vida i obra Installat de petit a Girona 1884, fou autodidacte Formà part del grup modernista gironí Collaborà en un gran nombre de publicacions periòdiques, com “El Autonomista”, “L’Enderroc”, “Cultura”, “Lo Geronès”, “Lletres”, D’Ací i d’Allà , La Nova Revista , El Poble Català , La Publicitat , Revista de Catalunya , “Teatralia” i “L’Avi Munné”, entre d’altres En algunes ocasions emprà el pseudònim August d’Alzina Fou jurat de diversos certàmens literaris i un dels organitzadors dels primers Jocs Florals de Girona 1903 Presidí l’Ateneu de Girona 1922-39 i fou membre de l’ABLB i de la Real…

Entrà com a cantor a la capella de música del Palau de la Comtessa de Barcelona el 1748, i el mateix any fou nomenat coadjutor de Bernat Tria, mestre de capella del palau Auspiciat per la mateixa capella, rebé un ajut per a ampliar els estudis musicals a Nàpols, on sojornà del 1749 al 1756 En el transcurs d’aquest període, Duran estudià amb Francesco Durante, mestre de capella de gran renom, que l’influí en l’art de la composició També treballà al Conservatorio di Sant’Onofrio, on Domènec Terradelles li havia obtingut una plaça Tot i que el 1754 morí Bernat Tria, Duran no tornà a Barcelona…

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica o de to festiu, com El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894, Ànimes perdudes 1908 i Botifarres dolces 1906

Doctor en filosofia i lletres 1888, fou catedràtic als instituts de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i de Barcelona Collaborà a la premsa de Madrid i de Barcelona És autor d’un llibre de Poesies catalanes 1919 i de diversos treballs sobre literatura castellana Estudio acerca de la novela picaresca española , 1891 Menéndez Pelayo como crítico literario , 1912, etc També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català