Símbol de l’art

Cadaqués. La densitat artística

Cadaqués, situat a l’Alt Empordà, és un dels pobles més lligats a l’art de tot Catalunya. No és estrany que acabi aquest capítol amb el poble que conté la més alta densitat artística de tot Catalunya, si no de bona part d’Europa. Si la costa catalana ha vist el pas de tants artistes d’aquí i de fora, Cadaqués és el poble més representatiu de l’art català contemporani.

El seu relleu tan accidentat i la situació a la península del cap de Creus l’han fet sempre un lloc difícil de visitar. A partir del primer quart del segle XX ha esdevingut un important poble d’estiueig i un punt de trobada de molts artistes, i en general de gent de la cultura, des de les avantguardes fins avui. A la part antiga del poble, amb les casetes pintades de blanc i els carrers drets, destaca l’església parroquial de Santa Maria i el seu entorn, en gran part conservat. Aquest és un dels encants que sempre ha seduït els artistes, bé que avui els terrenys muntanyosos que envolten la vila han rebut diverses construccions, moltes cases d’estiueig, amb força interès arquitectònic.

Personatges com André Breton, García Lorca, Paul Eluard, Man Ray o Max Ernst hi han passat temporades. Salvador Dalí hi ha tingut un paper important amb l’arribada de tanta gent de l’art a Cadaqués; ell ha estat el màxim exponent artístic del poble que després va anar omplint d’artistes la seva residència de Port Lligat, la qual ara ja és oberta al públic. Molt abans, però, Cadaqués ja era lloc important: per la descoberta del seu paisatge, per la monumentalitat física de les muntanyes, pel seu mar blau i les casetes blanques. De Meifrèn a Durancamps, d’Eugeni d’Ors als altres noucentistes, Cadaqués ha estat sempre terra de pelegrinatge. El mateix Picasso hi va residir el 1910, almenys durant dos mesos, amb Fernande Olivier, i es va allotjar a la fonda de la Lídia Noguer, a la riba del Poal, la Lídia d’Eugeni d’Ors. D’allà Picasso es va endur una colla de teles i d’obres sobre paper. Picasso no en va ser l’únic. Pensem en Derain, Max Jacob o, poc més tard, Marcel Duchamp.

El pintor Joan Josep Tharrats (1918-2001) ens ha deixat una història viscuda amb l’amor a Cadaqués com a centre de creació artística en un llibre que permet seguir les realitzacions de tants artistes des de començament de segle fins a les experiències dels anys seixanta i setanta: les creacions efímeres del cap de Creus d’un Josep Ponsatí, per exemple, les obres d’Arranz-Bravo i Bartolozzi, i la nombrosa presència d’artistes estrangers, fins i tot japonesos, com Koyama: «Imaginem un lloc a l’univers a una distància de cinquanta o seixanta anys llum de la Terra. Imaginem encara que ens trobem en aquest lloc utòpic i hem pogut portar-hi un instrument òptic, perfeccionadíssim...Dirigim aquesta mena de telescopi en direcció a la Terra i...projectem-lo sobre Cadaqués.» Això fa Tharrats en el seu llibre.

Cadaqués va viure durant els anys seixanta una revifada artística però també d’esnobisme amb la Gauche Divine, en un moment en què va veure arribar al poble arquitectes, artistes i escriptors de tota mena amb un desig de modernitat difícil d’expressar sota el franquisme. L’any 1987, Oriol Bohigas parlava d’aquells anys amb nostàlgia: «Ara, quan tornem a Cadaqués, la gent de la meva edat ens queixem: “Ja no és el que era’’. I fóra segurament una afirmació correcta si no l’acompanyéssim amb un cert somriure de menyspreu. No és ben bé el mateix, però no és pitjor. El que passa és que els nostres vells amics han estat substituïts per una jovenalla amb la qual ens és més difícil de connectar. Els meus cinc fills i llurs companys, per exemple, sí que hi connecten i troben en el nou Cadaqués les mateixes excel·lències i uns atractius nous, però no gaire diferents d’aquells que ens divertien als anys seixanta, quan érem joves. Dels vells amics n’he retrobats ben pocs.»

Aquesta rememoració del Cadaqués dels anys seixanta permet visualitzar la realitat d’aquell poble. Però Cadaqués continua acollint creadors de tota mena, com també galeries d’art de qualitat. Un exemple és el Mini Print Internacional de Cadaqués, que organitza el Taller Galeria Fort i Mercè Barberà des de fa més de setze anys, un concurs conegut a nivell internacional. Deixeu-me acabar recordant Tharrats, el pintor que ha viscut tants anys a Cadaqués i que el representa encara, més enllà de la seva mort, en l’art català: «Tot Cadaqués és com un jardí de les delícies per als pintors i els poetes. Terra de grans contrastos, tant pot provocar un poder incitant com infondre la calma. És un lloc per abandonar-s’hi, per moure’s a l’impuls de les hores i els dies. Tots els instants són diferents a Cadaqués. No hi ha repeticions. Aquesta varietat accentuada porta un neguit constant a l’ànima. Es viu amb el desig de saber el que ens portarà el nou dia.» El nou dia a Cadaqués, generalment, porta tramuntana.

Bibliografia

  • Catàlegs anuals del Mini Print Internacional de Cadaqués, Vintena edició, Cadaqués, 2000.
  • La Gauche Divine (catàleg d’exposició, amb fotografies de Colita, Maspons i Miserachs), Ajuntament de Barcelona-Lunwerg Editors, Barcelona, 2000.
  • Pla, J.: Cadaqués, Editorial Juventud, Barcelona, 1947.
  • Sala, E.: El vocabulari de Cadaqués, Parsifal Edicions, Barcelona, 1994.
  • Tharrats, J. J.: 100 anys de pintura a Cadaqués, Edicions del Cotal, Badalona, 1981.