Resultats de la cerca

Ingressà el 1827 com a novici a l’orde de frares menors caputxins, i feu els vots amb el nom de fra Josep d’Igualada Ordenat prevere el 1834, fou destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona, del qual hagué de fugir l’any següent arran de la Crema de Convents Exiliat, s’installà a Tolosa de Llenguadoc, on fou sacerdot d’un monestir de monges benedictines En tornar a Barcelona 1843, exercí com a sacerdot i fundà l’Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana i, el 1850 la congregació femenina de la caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor , de la…

Ingressà al noviciat dels framenors caputxins  a Arenys de Mar i cursà Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctor en Teologia, també té una diplomatura en Biblioteconomia a l’Escola Vaticana Compaginà la seva tasca com a director al Collegi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins amb la docència especialitzada en Teologia Dogmàtica, Teologia Espiritual i Història de la Literatura Catalana L’any 1956 guanyà el Premi Jaume Serra i Húnter, de l’Institut d’Estudis Catalanas, pel seu treball Arnau de Vilanova, moralista…

Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una…

Vida i obra Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Ordenat de sacerdot el 1893, fou catedràtic de filosofia a Pamplona 1892 i lector de teologia 1898 Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga Regionalista, i emprengué la…

Arran de l’exclaustració al seu propi país, i en conseqüència, la impossibilitat d’entrar a l’orde caputxina, el 1869, acompanyat de Segimon de Mataró, també caputxí, se n'anà a Guatemala per tal d’ingressar al convent d’Antigua, on professà el 1870 i exercí de mestre Hi restà fins el 1872, any en el qual fou expulsat del país i passà a França per completar la seva formació religiosa a Tolosa i Fontenay-le-Conte Més tard, el 1877, s’ordenà sacerdot a Tolosa de Llenguadoc Fou director i guardià del seminari seràfic de Perpinyà, on publicà uns primers compendis de teologia…

Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci Cappuccinorum , i té 16…

Vida i obra Filòsof i historiador Feu servir també els pseudònims F Vallhonrat , Fratello , fray Junípero i Fhater Basilio , i el nom i cognoms civils Estudià als maristes de Rubí fins que ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona 1915-24, que abandonà per incorporar-se als frares menors caputxins de Manresa 1924 Enviat a fer els estudis a Roma, obtingué el doctorat en filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana i el diploma de biblioteconomia per la Biblioteca Vaticana L’any 1940 es doctorà en ambdós drets a la Pontifícia Universitat del Laterà Ordenat capellà 1927, fou destinat com…

Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes L’…

Hom va pensar que seria idoni incloure en aquest projecte d’Ars Cataloniae un volum on es valorés d’una manera crítica el camí recorregut fins al moment per la historiografia artística dels Països Catalans i que apuntés les mancances i passes a seguir per tal de prosseguir en la construcció d’una història nacional de l’art català, que alhora sigui científica i internacional El nostre objectiu, modest i arriscat alhora, és doncs fer un balanç dels darrers anys d’estudis dins la història de l’art català dels períodes renaixentista i barroc La recerca cap a les manifestacions artístiques…

Tradició, hibridacions, un classicisme assumitsón estadis d’una evolució de l’arquitectura religiosa catalana que fa seus els nous llenguatges derivats de la praxi arquitectònica renaixentista de la veïna Itàlia Cort i noblesa, estaments eclesiàstics, i estaments civils patrocinaren les millors comandes d’art sacre, encarregades a mestres d’obres i tracistes de reconeguda vàlua Alhora, la nova manera s’introduí per mitjà de la plàstica, la teoria i les traces Malgrat tot, la pervivència gòtica continuà en un gran nombre d’obres que, a mesura que s’avançà en el temps, anaren fent seves…