Resultats de la cerca

La sililació pot ésser efectuada sobre qualsevol àtom que tingui, o pugui tenir en un sentit formal, un àtom d’hidrogen actiu lligat amb ell tal és el cas d’alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats, acetilens, etc Generalment, hom la porta a terme per reacció d’un derivat metàllic del compost a sililar amb l’agent sililant adient, o bé per acció d’aquest sobre el compost amb hidrogen actiu, en presència d’una base nitrogenada La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química pel fet que els composts sililats gaudeixen d’una volatilitat molt més gran…

Hom els anomena també cianurs orgànics , a causa de la presència del grup -CN Llur denominació deriva de la de l’àcid carboxílic, del qual provenen per hidròlisi així, el CH 3 -CN és anomenat acetonitril i també cianur de metil Hom obté els nitrils alifàtics per reacció dels cianurs metàllics amb halurs d’alquil, segons la reacció RX + NaCN →RCN + NaX Aquesta reacció és molt important, perquè permet d’allargar en un carboni la cadena També són obtinguts per deshidratació d’una amida amb un deshidratant enèrgic 3RCONH 2 + P 2 O 5 →3RCN + 2H 3 PO 4 o per piròlisi L’acció dels àcids i de les…

Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres noms de la…

Es polimeritza molt fàcilment en presència d’oxigen, donant primerament un dímer de fórmula H 2 C = CHCOOCH 2 CH 2 COOH i a continuació polímers solubles en aigua Per copolimerització permet d’introduir grups carboxil en els copolímers, amb totes les propietats que en deriven Les seves reaccions són les generals dels àcids carboxílics i les dels composts vinílics Pot ésser obtingut per oxidació de l’acroleïna o per hidròlisi de l’acrilonitril, però és fabricat industrialment pels mateixos procediments que els seus èsters acrilat , és a dir, a partir de l’acetilè, de la β-…

Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc, pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin…

Hom la porta a terme agitant una solució d’un àcid carboxílic en sulfúric concentrat, amb una solució clorofòrmica d’azidur d’hidrogen àcid hidrazoic Dóna rendiments superiors a les reaccions de Hofmann i de Curtius, però té l’inconvenient de la perillositat de l’azidur d’hidrogen

Líquid mòbil, molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic, que bull a 140°C Es dissol lentament en aigua, donant l’àcid, i és miscible amb èter, àcid acètic i etanol a poc a poc, s’hi transforma en acetat d’etil Era preparat primitivament per reacció de l’acetat sòdic amb clorur d’acetil o de sulfuril i, més tard, a partir de fosgen i d’àcid acètic Actualment és obtingut per tres procediments A Per reacció, en fase líquida, de l’acetilè amb l’àcid acètic glacial, amb sal mercúrica com a catalitzador es forma diacetat d’etilidè, el qual, destillat amb pirofosfat…

Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…

Hom els obté per hidròlisi bàsica dels àcids halogenats o per reacció de l’àcid nitrós sobre els aminoàcids

És un sòlid cristallí blanc que es fon a 63°C i bull a 352°C, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté per saponificació de l’esperma de balena i dels greixos naturals És emprat en la manufactura de sabons i en l’obtenció de palmitats metàllics