Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Miquel Puig i Massana
Medicina
Cirurgià.
Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació…
icosanoide
Química
Molècula de senyalització paracrina i autocrina que es forma per l’oxidació dels àcids grassos poliinsaturats de vint àtoms de carboni.
Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid araquidònic…
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis, la disminució…
Robert Atkins

Robert Atkins
Alimentació
Dietètica
Medicina
Metge cardiòleg nord-americà.
Fou fundador i cap mèdic de The Atkins Center for Complementary Medicine de Nova York El 1951 es graduà a la Universitat de Michigan i el 1955 rebé el títol de metge de l’Escola de Medicina de la Universitat de Cornell Exercí la curació natural com a alternativa als medicaments farmacèutics i a la cirurgia en moltes malalties debilitants Se centrà en la importància d’una dieta apropiada juntament amb un reforç nutricional per a prevenir i combatre les malalties cardíaques, la diabetis i l’obesitat Escriví diversos llibres que promouen la nutrició amb el control dels glúcids i les tècniques…
Robert Joseph Lefkowitz

Robert Joseph Lefkowitz
© Duke University
Medicina
Metge nord-americà.
Graduat per la Universitat de Columbia 1966 obtingué el Màster en medicina i cirurgia Després d'un any de residència, de 1968 a 1970 fou investigador associat del National Institutes of Health Posteriorment completà la residència a l'Hospital General de Massachusetts i s'especialitzà en malalties cardiovasculars l'any 1973, que s'incorporà com a professor associat al Duke University Medical Center fins el 1977, que fou nomenat titular i el 1982 catedràtic Des del 1976 és investigador al Howard Hughes Medical Institute La seva recerca se centra en els receptors adrenèrgics i, molt especialment…
Louis J. Ignarro
Medicina
Farmacòleg nord-americà.
Fou guardonat, juntament amb FMurad i RFurchgott, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998, per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en els sistemes cardiovascular, nerviós i immunològic Furchgott havia demostrat, cap al final de la dècada dels setanta, l’existència d’una molècula, produïda a les cèllules de l’endoteli, que produïa vasodilatació Anys més tard i de forma independent, Furchgott i Ignarro identificaren aquesta substància com l’òxid nítric, un gas de vida mitjana molt breu, que es difon a través de les membranes biològiques L…
Ancel Keys
Científic nord-americà.
Desenvolupà la seva tasca en el camp de l’epidemiologia, la fisiologia i la nutrició Es llicencià en ciències econòmiques i polítiques a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on també es doctorà en biologia oceanogràfica El 1938 obtingué el doctorat en fisiologia a Cambridge i esdevingué professor de la Universitat de Minnesota Durant la Segona Guerra Mundial estudià el cos humà durant estats de carències nutricionals, i desenvolupà dietes de subsistència K-ration , àmpliament utilitzades per les tropes nord-americanes Els anys 1950, Keys i els seus collaboradors observaren que als països…
Monòxid de carboni en el tabac
En la combustió del tabac també es produeix monòxid de carboni CO, un gas altament tòxic que constitueix del 3 al 6% del fum del tabac La seva concentració no varia en funció dels procediments industrials, per la qual cosa les presentacions comercials baixes en nicotina o baixes en quitrà no representen cap protecció en aquest sentit El monòxid de carboni és absorbit a nivell dels alvèols pulmonars, passa a la sang i es combina amb l’hemoglobina, la substància transportadora de l’oxigen D’aquesta manera, el CO desplaça l’oxigen i, en definitiva, redueix la seva concentració en la sang, per la…
Exercici físic i sistema nerviós
El sistema nerviós intervé en l’exercici físic activant diversos mecanismes que d’una o d’altra manera coordinen l’acció dels músculs esquelètics i de diversos teixits de l’organisme Aquests mecanismes són molt complexos, per bé que, de manera esquemàtica, es pot considerar que hi incideixen a dos nivells D’una banda, el sistema nerviós és el que regula el nivell de contracció, o d’acció en general, dels diferents grups musculars implicats en un determinat moviment o posició corporal, concretament mitjançant l’estimulació de les unitats motores D’altra banda, el sistema nerviós també…
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per…