Resultats de la cerca

Començà els estudis musicals a Roma vers el 1750, i set anys més tard entrà com a sopranista a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat Durant la temporada 1764-65 debutà a Roma en l’òpera Il finto astrologo , de N Piccinni, i el 1766 tingué el seu primer paper de protagonista, a Venècia, en el Sesostri de PA Guglielmi Aquest mateix any es traslladà a Munic, al servei de l’elector Maximilià III, per al qual treballà fins el 1772 Amb el temps s’afermà com un dels millors castrats de l’època Durant la seva estada a Munic compongué les primeres òperes Piramo i Tisbe 1769 i L…

Fou un dels cantants castrats més importants del segle XVIII Inicià els estudis de cant a dotze anys sota la protecció de la família Cusani, d’aquí el seu sobrenom Des del 1721, que debutà amb Griselda , d’A Scarlatti, la seva carrera anà en sentit ascendent, tot estrenant als principals teatres d’Itàlia les noves òperes dels compositors més famosos del moment, com ara JA Hasse, N Porpora, L Leo, L Vinci, N Jommelli o CW Gluck Aquesta vida itinerant no el privà d’acceptar diferents càrrecs oficials més o menys vinculants en algunes corts L’any 1723 fou contractat a la de Viena, i…

Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la pèrdua de…

La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…

Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte…

El valor artístic del cant és condicionat per la respiració, l’emissió de la veu i el seu timbre, el fraseig i els matisos expressius Segons els pobles i les èpoques ha estat concebut de formes diferents nasal, gutural, palatal, etc Com a forma d’expressió humana, el cant uneix les denotacions de dos tipus d’expressió el llenguatge i la música per això ha tingut un paper cultural d’abast general i moltes civilitzacions les orientals en general, la grecollatina i, bé que amb menys de relleu, també l’europea occidental li han reconegut una importància pedagògica de primer ordre De la més remota…

Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…

Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…

Durant l’Edat Mitjana els papes residiren al Laterà, i no fou fins el retorn de l’exili d’Avinyó 1377 que l' Ager Vaticanus -un dels set turons de Roma i on, segons la tradició, sant Pere fou martiritzat- esdevingué seu pontifícia El cor encarregat de la litúrgia papal almenys des del segle V, la Schola Cantorum, havia estat abolit el 1370 Sota Eugeni IV 1431-47, la capella papal es convertí en un cor de cantants d’elit, molts d’ells també compositors d’anomenada, els quals gaudien de nombrosos privilegis i eren força ben pagats Guillaume Dufay formà part del cor 1428-37, per al qual…

Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…