Resultats de la cerca
Es mostren 3920 resultats
entesa
Història
Política
Col·laboració internacional contingent o acord polític amistós revisable entre estats que no implica una aliança o tractat.
En anar-se perfeccionant la normativa del dret internacional públic, les enteses han perdut vigència, bé que l’ONU les hagi promogudes a fi d’ampliar aquella normativa per exemple, el Consell de l’Entente entre Costa d’Ivori, Benín, el Níger i Burkina Faso, el 1959
Unió Astronòmica Internacional
Astronomia
Organització internacional destinada a promoure i a afavorir la col·laboració internacional en el camp de l’astronomia.
Fou creada a Brusselles l’any 1919, i actualment té milers de científics afiliats que corresponen a un total de 45 estats Cada tres anys tenen lloc unes assemblees generals, després de les quals hom edita una publicació anomenada Transactions of the International Astronomical Union , en la qual hom inclou tots els assumptes tractats La UAI patrocina certs serveis internacionals, com el servei de l’hora, el qual pretén d’unificar la mesura del temps mitjançant la transmissió de senyals telegràfics o d’un altre tipus des d’un observatori a un altre També té un servei telegràfic per a…
Miquel Llongueras i Campañà
Arqueologia
Arqueòleg.
Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1985, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, publicà treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña 1963, en collaboració amb ERipoll, La cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-recent de Catalunya 1981 i La Balma de l’Espluga Sant Quirze Safaja, Barcelona 1981 Secretari de la revista Ampurias , fou editor de Miscelánea Arqueológica XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y…
Arcadi Garcia i Sanz
Historiografia
Història del dret
Historiador.
Fill d’Honori Garcia, es formà a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret 1943-46 Es llicencià a València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Especialista en dret medieval, de la seva producció sobresurten les obres Furs de València I 1970, II 1974, III 1978 i IV 1983, en collaboració amb Germà Colon, Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media 1973, en collaboració amb Josep M Madurell, Història de la marina catalana 1977, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona en dos volums, 1983, en collaboració amb Maria Teresa Ferrer, i Llibre del Consolat de Mar I 1981,…
Memorial Ramon Dagà
Cinematografia
Premi de cinema amateur que concedeix a Granollers l’Associació Cultural (AC) amb la col·laboració de l’Ajuntament.
El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o en vídeo el jurat era…
pla Macià
Pla d’expansió de Barcelona elaborat en 1932-34 pel GATCPAC en col·laboració amb Le Corbusier i P.Jeanneret.
Rebé aquest nom en homenatge a Francesc Macià Estructurava la ciutat a partir del port, de les vies que, seguint el Besòs i el Llobregat, la comuniquen amb el Vallès i de l’eix transversal que la travessa seguint la línia que va de Badalona a Castelldefels Proposava la reforma i el sanejament del nucli antic, l’adaptació de l’esquema Cerdà per a l’Eixample a les exigències del moment, la classificació de la ciutat en zones, la comunicació amb les platges del Llobregat, on hom construiria una ciutat de repòs i de vacances, i una modificació de les ordenances municipals cercant…
remuneració
Economia
Quantitat rebuda pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu d’una empresa (salari).
La determinació del nivell de remuneració, íntimament lligat al concepte de productivitat, es realitza de dues formes o bé segons el temps esmerçat i basant-se en una relació contractual contracte de treball i independent de la productivitat o bé segons el resultat obtingut o el nombre d’unitats produïdes Taylor elaborà un sistema d’incentius segons el qual la remuneració unitària és una funció creixent del nombre de peces produïdes Altres criteris estableixen la remuneració segons el temps estalviat en la fabricació d’un determinat nombre de peces
Editorial Pòrtic
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis.
En una primera etapa publicà diverses colleccions amb un ampli ventall de temes biografies i memòries “Memòries”, 1963-86, amb obres d’Ametlla, Xammar, Bladé Desumvila, etc “Vides i Memòries”, 1989, narrativa “Llibre de Butxaca”, 1969 “El Brot”, 1986 “Els Maleïts”, 1988-90 “La Bogeria”, 1988-91, literatura juvenil “El Blat Tendre”, 1983-86 “El Brot Jove”, 1987 “Pòrtic Aventures” 1987-89, erotisme “La Piga”, 1988, gènere del qual convocà el premi literari bianual del mateix nom, manuals “Conèixer la Natura”, 1985, teatre “Textos del Centre Dramàtic”, 1987-88, assaig “Nàrtex”, 1974-86 “Pòrtic…
Spacelab
Astronàutica
Laboratori espacial tripulat, resultat d’un programa de col·laboració entre l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA.
Pot ésser utilitzat diverses vegades i és d’aplicació general i destinat a ésser embarcat en la nau orbital de la llançadora espacial nord-americana La realització fou a càrrec de la indústria aeroespacial europea, i actuà de cap de grup la VFW-Fokker/ERNO Estructuralment, consta d’un túnel de transferència i d’uns mòduls cilíndrics habitables, a més d’unes plataformes amb una secció en U descobertes, en proporció variable segons cadascuna de les sis configuracions principals La seva massa ha estat fixada en 11 340 kg, que correspon a un 80% de la càrrega útil de la llançadora espacial El…
Escacs d’Amor
Literatura catalana
Debat poètic valencià del segle XV fet en col·laboració per Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar.
Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al seu adversari…
,