Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Catharinus Elling
Música
Compositor i etnomusicòleg noruec.
Es formà en les disciplines de piano i composició a Leipzig i el 1886 anà a Berlín, on estudià a la Hochschule für Musik Installat en aquesta darrera ciutat, inicià la seva activitat compositiva amb l’òpera Kosakkene 'Els cosacs', 1894 i l’oratori Den forlorne søn 'El fill pròdig', 1896 De nou a Noruega, fou professor de composició i contrapunt a Kristiansand entre el 1896 i el 1908, fou director de la Societat Coral Drammen 1897-1901 i organista de l’església de Gamlebyen 1909-26 A partir del 1898, gràcies a una beca del govern, pogué dedicar-se a l’estudi i la recollida de cants folklòrics…
Pere Galès i Reiner
Filosofia
Humanista.
Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París a Roma, pres per la inquisició, restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats pel clima de repressió intellectual de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es féu membre de l’Església evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87, i posteriorment a Nimes 1587-88, Aurenja 1588-91 i Castres 1591-93 Denunciat per unes…
Pere Galès i Reiner
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Estudià filosofia amb PJ Nunyes 1554 El 1563 estudià dret a Itàlia i a París a Roma, pres per la Inquisició, restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats pel clima de repressió intellectual de Nunyes i del bisbe de Tortosa JB Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es feu membre de l’Església Evangèlica italiana i entre el 1583 i el 1593 ensenyà filosofia a Ginebra, Nimes, Aurenja i Castres Refugiat a Bordeus 1593, fou arrestat i dut a la presó de la Inquisició de Saragossa, on morí…
Marc Antoni
Història
Triumvir amb Octavi i Lèpid.
A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M Tulli Ciceró, enemic d’Antoni El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos 42 aC Llavors Antoni restà a l’Orient mentre Octavi centrava el seu camp d’acció a l’Occident per tal de lligar-se mútuament, Antoni es casà amb Octàvia, germana del seu collega El 38 fou…
Tit Flavi Vespasià
Història
Emperador romà (79-81).
Fill primogènit de Vespasià , fou tribú militar a Germània i Britània i acompanyà el seu pare a Palestina Hom el troba sempre al costat de Vespasià i, des que aquest fou proclamat emperador 69, Tit fou nomenat, gairebé cada any, cònsol amb ell El 69 obtingué el títol de cèsar, amb el seu germà Domicià, i a partir del 71 el poder proconsular i el poder tribunici Bon militar, prengué part en la guerra contra Judea, ocupà Jerusalem i en destruí el temple 70 En tornar a Palestina, triomfà sobre Judea amb el seu pare juny del 71 i fou coregent d’ell en 73-74 revestí, també amb ell, la censura,…
KRTU
Literatura catalana
Segon llibre de proses poètiques de J.V. Foix, publicat el 1932.
Desenvolupament enciclopèdic Manté i amplia la línia estètica encetada a Gertrudis 1927 Així, s’hi torna a trobar la idea obsessiva de la clausura i la claustrofòbia o de l’empetitiment davant d’un món hostil, que es tradueix en un retorn a la infantesa Hi reapareixen elements eròtics reprimits que, de vegades, es combinen amb certes connotacions de violència, i també les escenes de transformisme i de mutacions, on les metamorfosis del protagonista —que va adquirint formes vegetals i animals o, encara, relatives al món inanimat, com objectes i figures— es converteixen en la imatge de la…
Egidio Romualdo Duni
Música
Compositor napolità actiu especialment a París.
Vida Format als conservatoris de Nàpols, sembla que, amb Francesco Durante, començà la seva carrera, fet habitual a l’època, com a compositor d' opere serie Catone in Utica 1740, Ipermestra i Ciro riconosciuto 1748, etc L’any 1735 estrenà a Roma Nerone , que eclipsà Olimpiade de GB Pergolesi i, arran d’aquest fet, es bastí la llegenda romàntica segons la qual Duni hauria estat el responsable indirecte de la mort prematura del seu collega, traspassat l’any següent Malgrat l’èxit de les seves obres de tema seriós, el 1756 es trobà a Parma amb C Goldoni i compongué la seva primera opera buffa…
Johann Christoph Friedrich Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què…
Daniel Friderici
Música
Compositor, musicòleg i editor alemany.
Vida D’esperit inquiet, es formà en diverses localitats, com Querfurt, Eisleben, Magdeburg i Brunswick Rebé lliçons de composició de Valentin Haussmann, músic que introduí a Alemanya el nou estil italià amb les formes vocals profanes del madrigal i la canzonetta Un altre mestre important en la seva formació fou el cantor Friedrich Weissensee, gran personalitat de la música luterana Ambdós mestres, juntament amb la capacitat d’assimilació que tenia Friderici, feren possible que el compositor adquirís una formació excepcional en tots dos estils El 1612 començà els seus estudis de teologia a la…
Cas dels Catalans
Portada del Record de l’aliança... (1736), una de les darreres repercussions del Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…