Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
Josep Messeguer
Música
Constructor català d’instruments de corda.
Membre d’una nissaga de mestres ebenistes d’art, amb un important taller establert a Barcelona dedicat a la construcció d’instruments, en el qual feu l’aprenentatge el lutier Francisco España Josep Messeguer construí violins d’estil afrancesat, sense demostrar una gran professionalitat, alguns d’ells amb els riscles incrustats al fons i al tac del mànec, sistema molt estès entre els constructors francesos A més, feu altres instruments seguint el model napolità, amb un envernissat de poca qualitat Messeguer tingué molts càrrecs d’importància a la junta del gremi de fusters El 22 de febrer de…
guilda
Història
Cadascuna de les confraries o fraternitats de comerciants desenvolupades especialment als països de la mar del Nord del segle XI al XV.
De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en…
Reial Cos de la Noblesa de Catalunya
Història
Corporació nobiliària creada el 1880 amb la denominació de Cos de la Noblesa de Barcelona.
El nom actual li fou donat el 1919 Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya, que inscrivia els seus membres al Llibre verd , i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi , sant que venera com a patró Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa del primer cognom, o dels dos primers si es tracta d’un llinatge no català És presidida per un protector-president , amb honors de gran d’Espanya concedits el 1705 al protector del braç militar, i el seu distintiu és l’escut que Joan I donà 1389 al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de…
Samuel Webbe
Música
Organista, cantant i compositor anglès.
Rebé formació musical de l’organista de la capella de l’ambaixada bavaresa a Londres, mentre iniciava la seva activitat com a copista El 1775 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixador de Sardenya i començà a compondre gran quantitat de música en llatí per als oficis de les capelles catòliques de Londres Cal destacar la compilació A Collection of Masses with Accompaniment for the Organ 1792, amb obres per a diferents plantilles solistes i acompanyament d’orgue, a més d’un nombrós catàleg de misses soltes També es distingí com a compositor de catches i glees , fins al punt que les…
matalasser | matalassera
Indústria tèxtil
Persona que fa matalassos.
La fabricació de matalassos fou objecte de reglamentació per part del Consell de Cent de Barcelona durant el s XIV 1320, 1392, 1395, 1406 La corporació gremial data del 1373, i el 1433 obtingué el monopoli professional L’ofici experimentà una certa creixença a la primeria del s XVI ordinacions als de Mallorca el 1511 i als de València el 1517 a Barcelona, matalassers i vanovers units enfortiren llurs privilegis amb els concedits per Carles V 1358, 1542 i Felip II 1573, que els atorgà control sobre tota la vegueria de Barcelona Al s XVIII obtingueren noves ordinacions els gremis…
Cesar Mora Martínez
Automobilisme
Periodisme
Periodista i dirigent esportiu vinculat a l’automobilisme.
Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles sobre diferents aspectes del…
Antoni Puig i Sorribes
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fill de Jaume Puig i de Perafita, fou partidari, com ell, del rei arxiduc Carles III Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglocatalà de Gènova 1705 Posteriorment lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó 1707 i en la defensa final de Barcelona 1713-14, per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d’assolir reforços El seu germà, Francesc Puig i Sorribes Vic, Osona s XVII — Berga 1713, també fou signant dels poders per al pacte de Gènova Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor…
confirmació
Diplomàtica i altres branques
Document que renova el contingut jurídic d’un acte anterior, per tal de fer-lo vigent.
Pot adoptar tres modalitats diverses subscripció confirmativa, per la qual el nou sobirà signava un privilegi anterior, per manifestar la pròrroga dels drets concedits renovació legal d’uns drets adquirits, sense esmentar cap document previ i confirmació diplomàtica d’un document anterior, que el notari tenia davant d’ell i que era citat totalment o en part Algunes cancelleries, com la francesa, empraren els verbs legimus o vidimus a l’exordi del document confirmatiu, interpretats a Castella, des d’Alfons el Savi, per les formes verbals vi o viemos a la mateixa cancelleria, des…
Pilar Bayés i de Luna
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant il·lustradora.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1959-64 Els seus dibuixos —que signa Pilarín — es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort en la qual ha collaborat des dels inicis i ha illustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també la caricatura en publicacions periòdiques El correo catalán , Oriflama , El 9 nou , etc Publicà el seu primer llibre el 1964, i…
vescomtat d’Illa
Història
Títol i jurisdicció senyorial concedits per Sanç I de Mallorca, el 1314, a Pere de Fenollet i d’Urtx
.
Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer A la mort, sense fills 1423, de Pere de Fenollet i de Narbona , quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós Al s XV fou adjudicat als Pinós Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors mort després del 1574 A la mort 1588,…