Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
selecció
Lingüística i sociolingüística
Operació per la qual el qui parla escull una unitat lingüística en l’eix paradigmàtic.
Segons F de Saussure, cada anella de la cadena parlada —a qualsevol nivell d’anàlisi lingüística— ofereix la possibilitat d’una selecció, és a dir, que cada unitat de la cadena manté una relació de selecció amb les unitats capaces d’ésser commutades amb ella En la glossemàtica , la selecció designa una dependència unilateral d’elements lingüístics, talment que un d’ells en pressuposa un altre, però no al contrari Per exemple, la locució conjuntiva a fi que exigeix el mode verbal subjuntiu, però no al contrari
bufeta urinària
Biologia
Zoologia
Sac membranós i muscular distensible, propi de molts vertebrats superiors (manca en gairebé tots els rèptils i en els ocells, llevat l’estruç) que recull l’orina produïda pels ronyons i l’emmagatzema abans d’expulsar-la.
En l’home és situada darrere la símfisi del pubis, per sota del peritoneu, per davant del recte en l’home i per davant de l’úter en la dona És molt extensible, i té una capacitat de 250 a 350 cm 3 La paret és constituïda per tres capes, una de conjuntiva, una altra de mucosa i l’altra de musculatura llisa, que forma el múscul detrusor, la contracció del qual permet l’expulsió de l’orina quan l’esfínter uretral s’obre
aerosol pebre
Militar
Agent lacrimogen i irritant.
L’ingredient principal és la capsaïcina, un alcaloide lipòfil responsable de la sensació picant present en determinats tipus de pebrot com ara el xili o el bitxo Els seus efectes són bàsicament inflamatoris, amb la irritació de la conjuntiva, intens llagrimeig, amb la consegüent ceguesa parcial i temporal, i amb la irritació de les mucoses, tos incontrolable i dificultat respiratòria, entre d’altres En forma de projectil que allibera l’aerosol en impactar, és emprat sovint en el control d’avalots i disturbis per la seva acció no letal tot i que hom n'ha descrit seqüeles greus, i…
Conjuntivitis
Patologia humana
Definició La conjuntivitis consisteix en la inflamació de la conjuntiva, la mucosa que cobreix les parpelles internament i el globus ocular externament, que pot ésser provocada per molts factors infeccions bacterianes o víriques, agents físics com radiacions ultraviolades, o mecanismes allèrgics Les manifestacions més evidents són envermelliment ocular, cremor, sensació de tenir un cos estrany a l’ull, llagrimeig, secrecions i fotofòbia Freqüència La conjuntivitis és una de les malalties més freqüents, perquè gairebé en pateixen…
fins
Gramàtica
Preposició.
Usos de fins Usos Exemples 1 Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb a Anirem fins allà Hem d’arribar fins en aquella ermita Des de Mataró fins a Barcelona He llegit fins a la pàgina cinquanta Fins al dia 30 inclusivament Fins per Nadal Ha plogut fins ara No pararé fins a aconseguir-ho Compta fins a cent Van comprar fins a dos-cents cavalls 2 En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc, de fer alguna cosa, indica el…
Mussol
Patologia humana
És anomenada mussol la inflamació aguda d’origen infecciós de les glàndules sebàcies o sudorípares de les parpelles Hi ha dos tipus de mussols, el mussol extern , que correspon a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Zeis o una glàndula sudorípara d,e Moll, les quals desemboquen a la vora de la parpella, i el mussol intern , corresponent a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Meibom, que desemboca a la cara interna de la parpella La infecció és deguda generalment a estafilococs, o, menys sovint, a estreptococs El mussol extern es presenta com una tumefacció arrodonida a la vora de la…
granulació
Patologia humana
Eminència formada pels fol·licles de la conjuntiva quan s’hipertrofien.
sil·logisme
Lògica
Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió
.
Objecte d’anàlisi i sistematització pràcticament exhaustives en l’anomenat Òrganon aristotèlic, el sillogisme, l’estudi del qual integra la sillogística , no és l’única possibilitat d’argument deductiu, bé que l’influx d’Aristòtil determinà una identificació exclusiva entre l’un i l’altre, amb la corresponent reacció antisillogística, per exemple, de Descartes Pel que fa a la relació entre les premisses del sillogisme —anomenades respectivament major i menor , pel fet que la primera inclou el predicat P i la segona el subjecte S, que són recollits en la proposició conclusiva—, aquella és…
ceba
Bulb de la ceba
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, potencialment biennal, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats; amb fulles cilíndriques fistuloses i tija florífera de 60 a 120 cm d’alçària, dreta, fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els climes càlids…