Resultats de la cerca
Es mostren 869 resultats
torre de Collserola

Torre de Collserola
© Lluís Prats
Arquitectura civil
Torre de telecomunicacions de 268 m d’alçada construïda a la serra de Collserola, entre el Tibidabo i Vallvidrera (Barcelonès).
Concebuda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, fou realitzada per l’arquitecte anglès Norman Robert Foster amb la collaboració de la companyia Ove Arup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1988 L’audaç concepció estructural requerí un procés constructiu particular, en el qual hom hissà per l’eix central els successius sostres prèviament construïts a terra, fins al seu emplaçament a més de 70 m d’alçada Entrà en funcionament a la primavera del 1992
Alonso de Covarrubias
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Les seves estades a Sigüenza i a Guadalajara el familiaritzaren amb l’obra de Lorenzo Vázquez La seva obra presenta dues etapes a la primera, plateresca, predomina l’element ornamental palau arquebisbal d’Alcalá capella dels Reyes Nuevos, a la catedral de Toledo sagristia de la catedral de Sigüenza, i a la segona predomina l’element constructiu palau arquebisbal i porta nova de Bisagra, de Toledo La transició d’una etapa a l’altra és situada el 1537, que Covarrubias fou nomenat, amb Luis de Vega, arquitecte dels reials alcàssers
Alonso de Sedano
Pintura
Pintor.
Treballà a Itàlia possiblement a Nàpols i a la ciutat de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià Museu de la Catedral, d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc Féu després, ja a Castella la Vella, retaules a Montenegro de Cameros i a Los Balbases, així com una important collaboració al retaule major de la catedral de Burgos Museo Diocesano En la seva darrera etapa la seva qualitat decaigué notablement
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes superficials una resistència…
arcbotant
Construcció i obres públiques
Element constructiu característic de l’arquitectura gòtica que transmet l’empenta de la volta de la nau central als contraforts laterals.
També serveix per a portar les aïgues de pluja fora el recinte de l’edifici És ja perfectament diferenciat en la nau de la catedral de Chartres, al principi del s XIII Als Països Catalans fou poc utilitzat
membrana
Arquitectura
Cadascuna de les estructures corbes i molt fines, construïdes amb materials resistents a la tracció i a la compressió, que treballen amb esforços normals, repartits amb regularitat.
El 1922 els enginyers alemanys Walter Banesfeld i Franz Dischinger en feren, a Jena, els primers experiments, construïren tot seguit nombrosos exemples i en formularen la teoria, el 1927 Els arquitectes i els enginyers que han sobresortit en la creació d’aquest tipus constructiu són Bernard Lafaille el primer que aconseguí gruixos de 6cm cobrint grans llums Eugène Freyssinet mercat de Reims, 1928-29, Eduardo Torroja paravent de la tribuna de l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, 1935, Félix Candela restaurant Los Manantiales, a Xochimilco, Mèxic, 1958, Pier Luigi Nervi Palazzetto…
Giacomo Della Porta
Arquitectura
Arquitecte italià.
El seu art, amb paleses influències de Miquel Àngel, Vignola i Ammannati, és una transició entre la tradició clàssica i la recerca de noves solucions arquitectòniques Les seves obres són nombroses la façana del palau de la Sapienza 1575, al palau Farnese l’irreprotxable complement de l’obra de Sangallo, la façana del Gesù 1584, estructurada en dos cossos coronats per un frontó triangular, esdevinguda ben aviat paradigma d’innombrables imitacions, les esglésies de Santa Caterina dei Funari i de la Madonna dei Monti, bon exemple de l’esperit constructiu de la Contrareforma En la…
Otto Weininger
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg austríac.
De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de…
Lluís Nadal i Oller
Arquitectura
Arquitecte.
La seva producció destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta Les seves obres més significatives són els blocs d’habitatges del carrer de Lepant 1968 i de les Tres Torres 1974, a Barcelona, i els de Premià de Mar 1974, els habitatges unifamiliars a Queralbs 1969 i a Alella 1980, la planta d’elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles 1982, l’escola de Batxillerat a Manlleu 1982, l’estació d’autobusos de Tarragona 1989, l’Escola d’Arquitectura del Vallès 1991 i l’edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a…
Santa Maria de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, amb una finestra netament romànica, entre la porta i el campanar d’espadanya ECSA – JA Adell El camí per anar a Miravall surt de la carretera de Noves de Segre a Taús per la Guàrdia d’Ares, poc abans d’arribar a Anyús L’església és al mig del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG587871 Història Històricament, Miravall era una senyoria del vescomte de Castellbò, que detenia tota la jurisdicció del lloc, i era integrat, dins la divisió del vescomtat, a la batllia de la Vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò No s’han trobat notícies referents a l’església de…