Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Josep Grahit i Grau
Literatura
Periodisme
Història del dret
Advocat, escriptor i periodista.
Fill dde l’historiador Emili Grahit Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent de l’Academia de la Historia Collaborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando 1906-35 Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes 1910, Recull sardanístic 1916, Errors populars 1922, Les campanes de Girona 1926, Una consueta de la catedral de Girona 1947 i La última guerra carlista en Gerona y su provincia 1956
manuscrit Llabrés
Literatura catalana
Nom amb què es coneix el ms. 1.139 de la BC en honor del seu descobridor, Gabriel Llabrés, i que conté quaranta-nou peces dramàtiques del segle XVI copiades entre el 1597 i el 1599 per Miquel Pasqual, de Búger (Mallorca).
Es tracta del conjunt més important d’obres de teatre català antic que ens ha arribat, tot i que alguns dels textos apareixen copiats fragmentàriament i d’altres es ressenten d’una transcripció poc acurada Totes les obres són de tema religiós, llevat de la profana Doctor y bacheller , i majoritàriament compostes en llengua catalana n’hi ha quaranta-quatre en català i cinc en castellà Els noms dels autors només consten en tres ocasions segons el manuscrit, fra Antoni Cardils compongué la Consueta de la representació de la temptació que fonc feta a nostro Senyor Jesucrist ,…
Ramon Bruges i Baqués
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Sabadell el 8 de setembre de 1856 Un cop acabat, professà allí mateix el 12 de desembre de 1858, anà a Moià i després a Barcelona per dedicar-se a la carrera eclesiàstica El 1862, en acabar els estudis, fou destinat a Mataró, d’on ja no es mogué fins al final de la seva vida S'inicià en l’ensenyament a la classe d’aritmètica superior, donant comptabilitat, dret mercantil, càlcul mercantil, tenidoria de llibres Durant uns quants anys fou director dels interns El 1873 els novicis foren expulsats de Moià i es refugiaren a Mataró El pare…
Antoni Costa
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un catecisme per a les…
Pere Martí
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Vida i obra Doctor en teologia, beneficiat i sotssagristà de la seu de València des del 1523, fou l’iniciador del↑ Llibre d’antiquitats de la seu i en marcà la línia estructural Hi recollí les notícies que considerà d’interès públic del final del s XV i l’inici del s XVI especialment del 1525 al 1539i hi relatà amb més detall la revolta de les Germanies de València, de la qual en destacà els episodis relacionats amb l’Església Deixà inèdita una Consueta relativa al cerimonial de la seu i presentà una poesia en català al certamen en honor de santa Caterina de Siena València 1511…
Pere Ibarra i Ruiz
Arqueologia
Comunicació
Arqueòleg i publicista.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i, acabats els estudis d’arxiver-bibliotecari 1891, tornà a Elx, on s’establí i on fou nomenat cronista oficial de la vila Collaborà, entre altres publicacions, a Las Provincias de València i a la Revista de Arquitectura de Barcelona, i publicà obres sobre Elx i la seva àrea, com El pantano de Elche 1892, Historia de Elche 1895, La ‘Festa’ de Elche 1901, El teatro de Elche sus orígenes 1903, El obispo Tormo y su obra 1910, Numismática y monumentos de Elche 1920, etc Publicà la consueta més antiga coneguda de la Festa d’Elx i els…
Andreu Tribó i Andreu
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, parvulista.
Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et…
Francesc Raventós
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798 Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al collegi Sant Antoni de Barcelona Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles Després es refugià a Palma Mallorca, on juntament amb dos escolapis més —Jaume Torrents i Jacint…
Antoni Guiu i Roquer
Música
Organista i compositor català.
A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà…
Agustí Macià i Pradell
Cristianisme
Religiós escolapi, director d’interns.
Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1771 Acabat el noviciat i feta la professió, fou enviat a Balaguer per als estudis de filosofia i després a Mataró 1773-78, on els finalitzà El 1779 s’encarregà de la classe de gramàtica, i entre el 1783 i el 1784, de la d’humanitats Del 1790 al 1797 exercí el magisteri a Oliana i després tornà a Mataró com a director d’interns Fou nomenat rector de Balaguer el 1801, però morí pocs mesos després Per encàrrec del pare provincial publicà un llibre de pregàries en què recollí la seva experiència a Mataró Aquest devocionari inclou pregàries en català i…