Resultats de la cerca

Vida Entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, sota les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Joan Lluís Oliver Amb un contracte fix debutà amb La extranjera 1958, Joan Xiol, a més de treballar amb films dirigits pel mateix I Iquino com 07 con el 2 delante 1965, La mini-tía 1967 i De picos pardos a la ciudad 1968 També empalmà nombrosos espagueti-westerns, molts de Joan Bosch, com ara El terrible de Chicago 1967 La diligencia de los condenados 1970 Abre tu fosa, amigo llega Sabata 1970, amb collaboració en el muntatge d’Antoni Graciani Una bala marcada 1971 o la…

Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en la coproducció francoespanyola La canción del…

Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…

Feu de foto fixa als estudis d’Iquino el 1953, i arribà a director de fotografia amb la comèdia Un rincón para querernos 1964, IFIquino, seguit d’una dotzena més de llargs Parallelament, i seguint l’estel familiar, fou repòrter gràfic per a diverses publicacions "La Vanguardia Española", "Solidaridad Nacional", "La Prensa" i "Hola" i agències EFE, 1958-65 A partir del 1965 fotografià bàsicament espagueti-western com ara Río maldito / Sette pistole per el Gringo 1965, Joan Xiol, La balada de Johnny Ringo / Wer kennt Johnny R 1966, José Luis Madrid També participà en Elisabet Elisabeth , 1967-…

Vida Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa per aquesta raó Sendas marcadas Huellas del destino , 1958, Joan Bosch fou un film d’episodis Soci del laboratori Cinematiraje Riera, aspirava a dirigir…

Vida Començà la seva carrera realitzant films amateurs fins que el 1931 entrà en el camp professional com a extra També fou redactor en cap de "Filmópolis Revista mensual cinematográfica" 1933-36 i collaborà en "Cine-Art" 1933-35 Durant la postguerra fou contractat com a ajudant de direcció de Producciones Campa, la qual li donà l’oportunitat d’estrenar-se com a director i guionista amb Un ladrón de guante blanco 1945 El següent film, Cuando los ángeles duermen 1947, ja el realitzà per a PECSA, que posà a la seva disposició un equip tècnic i artístic estable Per a aquesta empresa realitzà Don…

Inicià la seva formació en el camp de l’arquitectura, abans d’interessar-se pel teatre Es graduà en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona 1996 i debutà com a director amb El desig de ser dona 1995 i Una història d’amor 1996 Treballà com a ajudant de direcció de Thierry Salmon Palerm en el muntatge Asalto al cielo 1996, una adaptació de Pentesilea , de Heinrich von Kleist El treball amb Salmon fou una influència fonamental les seves creacions s’inscriuen en el teatre físic i en la creació amb els actors L’any 1997 fundà, conjuntament amb Tomàs Aragay, General Elèctrica,…

El 1939 anà a Londres a cursar estudis de dret Durant la Segona Guerra Mundial produí programes en grec per a la BBC i s’interessà pel teatre i el cinema Es formà a l’escola de l’Old Vic Theatre En tornar a Atenes, inicià la seva carrera cinematogràfica, que bàsicament inclou obres de base nacional, del teatre clàssic i de caràcter popular  Kiriakatikó Xýpnima ‘Desvetllar de diumenge’, 1953, guanyà la Palma d’Or de Canes Seguiren Stella 1955, Globus d’Or a la millor pellícula estrangera 1956,  To koritsi me ta mavra ‘La noia de negre’, 1956, To telefteo psemma ‘L’última mentida’, 1957, Eroica…

En la seva joventut estudià lletres a la Universitat de Varsòvia i es graduà 1962 en direcció de cinema a l’Acadèmia de Cinema de la seva ciutat Autor dels guions d’ Andrzej Wajda  Niewinni czarodzieje ‘Fetillers innocents’,1960, en el qual també actuà i de Roman Polański  Nóż w wodzie ‘El ganivet  en l’aigua’, 1962, després d’alguns curts debutà amb  Rysopis ‘Senyes particulars cap’, 1964, al qual seguiren Walkower ‘El fàcil triomf’, 1965 i Bariera ‘La barrera’, 1966 El 1967 la censura li prohibí estrenar Rece do góry ‘Mans enlaire’, motiu pel qual abandonà Polònia aquest film no fou…

Fill de Francesc Pérez i Dolz , la seva família es traslladà a Barcelona el 1929 Després d’estudiar fotografia, el 1941 s’inicià en el cinema com a ajudant d’operador i de direcció en produccions de Miquel Iglesias Adversidad , 1944 i Ricard Gascon Cuando los ángeles duermen , 1947 Don Juan de Serrallonga , 1948 Contractat per Emisora Films 1948, intervingué a En un rincón de España , de Jerónimo Mihura, primer film rodat amb Cinefotocolor Pacto de silencio 1949, d’Antonio Román  Apartado de Correos 1001 1950 i Sin la sonrisa de Dios 1955, de Juli Salvador Hay un camino a la derecha 1953 i…