Resultats de la cerca

Aquesta projecció és el sinus de l’angle α i és denotada per sinα El sinus de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és el sinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al sinus d’un angle són sinα+β = sinα cosβ - cosα sinβ sin-α = -sinα sinα sinβ = cosα-β - cosα+β/2 sinα + sinβ = 2 sinα+β/2 cosα-β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α+sin 2 α=1

És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1,1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció cosinus per la derivada d sin x / dx =cos x , d cos x / dx = -sin x És indefinidament derivable i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió sin x= e i x - e i x /2 i , relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció sinus complex

Aquesta longitud és la tangent de l’angle α, i és denotada per tgα És vàlida la següent igualtat tgα=sin α/cos α, on sin és el sinus d’un angle i cos és el cosinus d’un angle La tangent de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és la tangent de l’angle que, dibuixat sobre el cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fòrmules trigonomètriques relatives a la tangent d’un angle són tgα+β=tgα+tgβ/1-tgα- tgβ tg-α=-tgα tgα+tgβ- =sinα+β/cosα cosβ

Un dels més grans matemàtics de l’Índia i el primer científic d’aquest país del qual es conserven escrits Autor del tractat Āryabhatṭiyā 499, dividit en quatre parts A la primera proposa una notació dels nombres mitjançant síllabes A les altres tres parts tracta temes d’astronomia, entre els quals una teoria dels epicicles, i és el primer a parlar de la rotació de la terra entorn del seu eix Els seus principals treballs de matemàtiques són l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, on utilitza el sistema decimal amb el zero, la suma de progressions aritmètiques, la resolució d’equacions de…

El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant, està lligat…

Cal distingir sempre el símbol del concepte Així, el nombre dos concepte pot ésser representat per símbols diferents 2, II, ╫, etc Principals símbols símbols emprats en teoria de conjunts ∈ pertany a ∉ no pertany a = igual a ≠ diferent ⊂ inclusió, és inclòs en ⊄ no és inclòs en ⋂ intersecció ⋃ reunió − diferència ∁ , − , ∽ complementari ∆  diferència simètrica → aplicació, funció ≃  coordinable, bijectiu x  producte cartesià  {}  singletons    claudàtors  ∅ conjunt buit ℕ nombres naturals  ℤ  nombres enters  ℚ  nombres racionals ℝ  nombres reals ℂ  nombres complexos símbols emprats en lògica…

El subcomitè de l’ISO del qual li ve el nom, el definí al començament dels anys noranta, per tal d’uniformar els diferents formats que havien aparegut El JPEG respon a la necessitat de minimitzar les dimensions enormes que requereixen els fitxers d’imatges digitalitzades Per això, fa ús d’una codificació no conservativa, és a dir, que elimina una part de la informació inicial justament aquella que seria imperceptible, o secundària, per a l’observador final De fet, l’usuari del JPEG pot especificar la qualitat final amb què vol emmagatzemar la imatge, i controla, per tant, el grau d’eficiència…

Consisteix en un regle proveït de diverses escales graduades, que duu, a més, un petit regle també graduat, desplaçable respecte al regle principal mitjançant unes ranures i uns encaixos adequats, i un cursor transparent, també desplaçable, proveït d’una o més ratlles verticals molt fines Totes les escales són logarítmiques, llevat d’alguna d’especial El principi en què es basa el regle de càlcul és la teoria dels logaritmes, de manera que per a multiplicar dos nombres, de fet hom suma dos segments graduats logarítmicament, i la divisió, anàlogament, consisteix a fer la diferència dels dos…