Resultats de la cerca

Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…

En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la radiació lumínica Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color Les primeres aplicacions comercials de materials fotocròmics han estat en les lents òptiques, que canvien de color en funció de la llum que reben i actuen com a protectors solars Els materials fotocròmics tenen aplicació en el camp tèxtil en la confecció de teixits protectors o bé amb memòria de forma Algunes proteïnes,…

L’enllaç és anomenat coordinat i a voltes semipolar en la teoria electrònica de la valència de Gilbert Newton Lewis i Nevil Vincent Sidgwick , segons la qual aquest enllaç difereix del covalent normal només en el fet que els dos electrons que el constitueixen procedeixen d’un sol dels dos àtoms que s’enllacen, la qual cosa permet d’explicar l’estructura electrònica d’alguns grups no saturats per exemple, -NO 2 de molècules orgàniques i inorgàniques, la dels complexos complex i la dels adductes formats per molècules neutres, l’una acceptora i l’altra donadora per exemple F 3 BNH 3 Segons la…

Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des del punt de…

L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del qual pot…

És un polímer que s’obté per polimerització ràpida d’etilè en presència dels catalitzadors de Ziegler-Matta o de Phillips El polímer resultant presenta estructura regular, amb un nivell baix de defectes i, per tant, d’elevada cristallinitat Les propietats d’aquest polímer són duresa extrema, resistència a estellar-se, elevada resistència a la tracció i una densitat i punt de fusió superiors als dels altres polietilens Es fa servir per a fabricar ampolles, estris de la llar, joguines, recobriments d’extrusió, tubs, conductes i aïllants per a cables

El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les substàncies…

És un dels metalls de la segona sèrie de transició i pertany al grup del platí Fou descobert l’any 1844 per K Klaus És el menys abundant dels elements del seu grup i es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí Té un pes atòmic de 101,07 i és constituït per una mescla de set isòtops naturals estables, amb masses 96 5,5%, 98 1,9%, 99 12,7%, 100 12,6%, 101 17,1%, 102 31,5% i 104 18,6% El metall és de color blanc, molt dur Té una densitat de 12,45 g/cm 3 , es fon a 2314°C i bull a 3900°C S’oxida en l’aire a temperatures superiors a 800°C i no és atacat pels…

Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous…