Resultats de la cerca

Tota cèllula, com s’esdevé amb l’ésser de què és part constituent, acompleix un cicle vital, anomenat cicle cellular Una vegada constituïda, la nova cèllula desenvolupa les funcions que li són pròpies durant un temps molt variable en cada cas, i després, o bé mor o bé es reprodueix, originant les cèllules filles El temps necessari perquè la cèllula desenvolupi tot el cicle és variable, ja que mentre que hi ha cèllules que es reprodueixen molt ràpidament, com per exemple les cèllules cutànies, n’hi ha d’altres que tarden molts anys sense dividir-se, com ara les cèllules nervioses o neurones…

Les zones de polimorfisme cariotípic, anomenades també freqüentment zones híbrides cromosòmiques , són regions on individus de poblacions diferenciades cromosòmicament entren en contacte, es reprodueixen i donen lloc a descendència amb un cariotip mixt Les reordenacions de cromosomes poden tenir un paper important en la interrupció del flux gènic entre grups d’individus cariotípicament diferents, ja que actuen com a mecanismes d’aïllament postzigòtic, ja sigui impedint la formació d’híbrids, o bé produint híbrids de viabilitat reduïda o esterilitat parcial o total Cariotip d’un…

Són denominats estudis cromosòmics els procediments per a la determinació de les característiques cromosòmiques d’un subjecte Hi ha diferents procediments que permeten un estudi cromosòmic més o menys detallat, però tots es basen en l’obtenció d’una mostra de cèllules de l’individu objecte d’estudi, una preparació especial d’aquestes cèllules en què s’apliquen colorants que tenyeixen els cromosomes, i la visualització amb el microscopi Pràcticament qualsevol cèllula, de qualsevol teixit, que tingui nucli serveix per a realitzar un estudi cromosòmic Per la facilitat d’obtenció,…

En el cas que dos cromosomes bescanviïn un segment que originalment els corresponia, hom parla de translocació recíproca , i en la meiosi dóna unes imatges característiques, ja que cada segment s’uneix al que li és homòleg, i això fa que s’observin cromosomes aparellats formant anells, llaços, vuits, etc Les translocacions heterocigòtiques redueixen la freqüència d’entrecreuament dels cromosomes en què es troben, a causa de les dificultats que presenten en l’aparellament meiòtic

No és comú trobar a la natura organismes amb tres jocs de cromosomes triploides, però sí que són freqüents amb quatre o més jocs de cromosomes Hom calcula que un terç de les plantes angiospermes presenten poliploïdia Algunes de les plantes de conreu més importants als Països Catalans són poliploides per exemple, el blat pot ésser hexaploide 6 n , certes varietats de maduixes són octaploides 8 n , etc Sovint els poliploides presenten un fenotip més robust que el de llurs equivalents diploides, amb fulles, flors i fruits més grans gigantisme per això la majoria de fruits comercials i plantes…

S’anomena gen la unitat funcional dels cromosomes que, específicament, correspon a un segment determinat del ADN amb un objectiu concret En l’actualitat es coneix una bona quantitat de gens, tant pel que fa a la disposició molecular del sector de ADN corresponent a cadascun, com pel que fa a la seva missió fonamental Aquests gens, ja coneguts, formen part dels anomenats gens estructurals , que tenen per objectiu específic codificar la informació necessària per a la síntesi de proteïnes, substàncies que tenen nombroses funcions en l’organisme humà, ja que poden correspondre, per exemple, a…

Definició Hom anomena alteracions o aberracions cromosòmiques les anomalies en la dotació cromosòmica d’un individu, ja sigui en l’estructura dels cromosomes o en el nombre en què es presenten, que poden causar avortaments, diverses malformacions congènites —de vegades greus i fins mortals— o bé un conjunt de trets físics particulars juntament amb diverses dis-funcions entre les quals destaca l’endarreriment mental Freqüència Les alteracions cromosòmiques són freqüents, per bé que de vegades les repercussions són mínimes i no arriben ni tan sols a ésser diagnosticades, mentre que en altres…

La fecundació , o concepció , és el punt inicial de l’embaràs i correspon a la fusió d’una cèllula germinal femenina, o òvul , amb una cèllula germinal masculina, o espermatozoide d’aquesta unió resulta la denominada cèllula ou , o zigot , que constitueix el punt de partida de la formació del nou ésser L’òvul i l’espermatozoide que s’uneixen en aquest procés provenen de les glàndules germinals dels progenitors, és a dir, de l’ovari femení i del testicle masculí, respectivament, l’estructura i la funció dels quals són descrits amb detall en el volum 6, en el capítol corresponent a l’aparell…

Al sistema reproductor, li correspon la funció bàsica de possibilitar la formació de nous individus, ja que els seus òrgans elaboren els elements necessaris i intervenen en les activitats sexuals amb les quals es posen en contacte els elements d’un sexe i de l’altre A més, participa en la vida sexual, amb independència de la funció reproductora Si bé les funcions bàsiques en ambdós sexes són equivalents, i fins i tot complementàries, i per bé que l’objectiu final és el mateix, es troben diferenciades completament Funcions bàsiques La funció bàsica del sistema reproductor de qualsevol ésser…

Hom parla d’ herència lligada al sexe quan una característica de l’individu o una malaltia es transmet als descendents a través d’un gen dels cromosomes sexuals La particularitat distintiva d’aquest tipus d’herència és que, atès que les dones tenen un parell de cromosomes X homòlegs i els homes tenen un sol cromosoma X i un cromosoma Y, les possibilitats de presentar un caràcter o una malaltia determinada per un gen situat en aquests cromosomes, o de transmetre-la als descendents, depenen considerablement del sexe Un individu de sexe masculí posseeix un cromosoma Y heretat del pare i un…