Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
Eudald Canivell i Masbernat

Eudald Canivell i Masbernat
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Arxivística i biblioteconomia
Tractadista, tipògraf, dibuixant i bibliògraf.
S’inicià com a illuminador de naips més tard feu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’escola de Llotja, de Barcelona Collaborà a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 El 1895 es feu càrrec de la Biblioteca Arús com a bibliotecari, activitat que mantingué fins al 1922 L’any 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta , butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell Fundà, junt amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les…
Sant Vicenç de Conill (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Conill Des de molt aviat començà a exercir funcions parroquials que encara manté en l’actualitat Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona El lloc de Conill es documenta a partir de l’any 1019, que el vescomte Bermond de Cardona restituí a l’església de Sant Vicenç de Cardona diversos béns que havia usurpat, entre els quals hi havia els drets que tenia al castell de Conill Cu nillum L’església amb les seves funcions parroquials apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on…
Origenis homiliae in Exodum. Iesu filii Marie. Iudicum, Numerorum, Regum, Isaiae et Ieremiae libros
Un detall del foli 30v, amb una caplletra “M” Igual com totes les d’aquest còdex, aquesta caplletra es caracteritza per la seva extrema senzillesa Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 20 es tracta d’un manuscrit de 161 folis de 25 x 17 cm, escrit en lletra Carolina de mides petites * , la decoració del qual consisteix en un grup de caplletres traçades amb tinta de color vermell i realçades en tons grocs El còdex apareix esmentat en l’inventari de l’any 1368 J Gudiol i Cunill el considera fruit del final del segle XII, procedent de la catedral de Vic L’…
Verge d’un davallament de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Imatge d’una Verge que hom creu conservada al Fogg Art Museum de Cambridge Massachusetts, segons una fotografia del 1907 Arxiu Mas D’un suposat conjunt d’un davallament, tal com ja va assenyalar R Bastardes 1980b, pàg 125, només ha pervingut la imatge de la Verge conservada al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge Massachusetts des de l’any 1925 ob cit, pàg 126 La imatge va ser trobada, segons consta en una fotografia de l’any 1907, juntament amb altres, a l’església de Santa Maria de Taüll clixé núm C-1 300 de l’Arxiu Mas En aquesta fotografia apareixen les quatre peces que…
Sarcòfag Amatller de Barcelona
Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra a dreta amb…
Beati Gregorii papae dialogorum libri quatuor enarrationes et vitis Patrum
Art romànic
Un detall del foli 95, on hi ha una lletra “P”, ornamentada amb una trena i entrellaç, amb colors marró i verd G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 38 és un llibre en pergamí constituït per un total de 171 folis, escrits en lletra Carolina, utilitzant tinta i vermell El full fa 235 x 175 mm, de caixa 19 x 13 Procedent de l’Arxiu Capitular núm 7511 de l’inventari i XCVII del catàleg de Villanueva, és un còdex que podríem considerar gairebé sense illustrar * Josep Gudiol el situa en el segle XI, i adverteix que la seva part segona és de mà diferent a la primera Consultat el manuscrit…
Joan Baptista Sanz i Galí
Historiografia catalana
Advocat i cronista.
Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l’autor –home…
Josep Rodoreda
Josep Rodoreda
© Fototeca.cat
Música
Educació
Compositor, director i pedagog.
Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’…
,
Elena Jordi
Teatre
Cinematografia
Nom artístic de l’actriu teatral Montserrat Casals i Baqué.
Vida El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu 1909-10, i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire Salomé d’Oscar Wilde L’ase d…
,
Domus de Sala-d’Heures (Santa Eugènia de Berga)
Art romànic
Situació Un dibuix fet per JM Pericas al començament del segle XX de l’aspecte que oferia la fortificació A Pladevall Malauradament és ben poc el que ens ha previngut d’aquesta antiga domus , de la qual en treballs hom podrà endevinar-ne alguns elements Aquest domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,2 —y 39,5 31 tdg 422395 L’accés s’hi efectua per una pista en molt bon estat, que surt de la carretera de Vic a Taradell, poc abans d’arribar a Santa Eugènia de Berga, uns 700 m i a mà esquerra hi ha el trencall…