Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Joaquim Maria Bover de Rosselló
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, bibliòfil, erudit i acadèmic,
Vida Fill d’una família mallorquina que retornà a Mallorca després de la mort del pare alcalde major de Sevilla, després d’estudiar als jesuïtes, del 1825 al 1834 treballà a les oficines d’hisenda de Balears Des de molt jove mostrà inclinació pel món dels estudis històrics, i arribà a formar una collecció manuscrita de 18 volums amb la transcripció de documents, genealogies, papers curiosos, etc, que anomenà Miscelánea erudita mayoricense , font de bona part de les seves obres El 1833 l’Ajuntament de Palma li atorgà el títol de cronista general del regne de Mallorca, càrrec que…
,
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb la invenció de…
Josep Vicent Ortí i Major
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…
Rocafort de Queralt

Rocafort de Queralt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Limita al N-NE amb Conesa, per tota la banda S amb Sarral, que envolta la meitat del territori, i a l’W-NW amb Forès És situat a l’extrem nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, en un fondal al SW del coll de Deogràcies —per on es comunica amb la zona segarrenca de la comarca— a la capçalera del riu de Vallverd, al peu dels contraforts de les serres que ascendeixen a l’Alt Gaià La banda oriental del terme és travessada pel riu de Vallverd, al qual s’uneix per la dreta la riera de Rocafort, procedent del terme de Conesa La carretera C-241 de Montblanc…
Castell dels Castellassos (Tamarit de Llitera)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta fortalesa d’origen andalusí, amb els vestigis de la torre de planta rectangular, situada a la part nord-est ECSA - J Bolòs A l’est de Tamarit de Llitera, al cim d’un tossal, hi ha les restes d’una fortificació És situada gairebé a mig camí entre els castells de Tamarit i d’Albelda, i també, com aquests, és al límit dels contraforts meridionals de la serra de la Gessa i davant de la plana de la baixa Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG877383 A 1,5 km de Tamarit, seguint la carretera d’Albelda, en un petit revolt, surt una pista a mà esquerra que porta fins al peu de…
Pubertat precoç
Es denomina pubertat precoç l’inici dels canvis físics propis de la pubertat a una edat inferior a la normal, és a dir, abans dels 8 anys per a les nenes o bé abans dels 10 anys per als nens En la major part dels casos l’inici precoç dels canvis puberals només correspon a una variant de la normalitat, és a dir, que es deu a factors constitucionals, regits genèticament, pels quals es generen prematurament els estímuls hipotalàmics que desencadenen les modificacions físiques pròpies de la pubertat No obstant això, en un petit percentatge de casos la causa de la pubertat precoç és un trastorn…
Casa forta de la Torre de la Carrova (Amposta)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta fortificació, del segle XIII, restaurada fa pocs anys ECSA - J Todó Aquesta fortificació és situada al cim d’un petit turó, a la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 3 km d’Amposta Davant seu, a l’altra banda del riu, hi ha el castell o torre de Campredó Mapa 32-20 522 Situació 31TBF943132 Des d’Amposta, hem de seguir la carretera que passa per la vora del canal de la Dreta de l’Ebre i va cap a Vinallop i Tortosa La fortificació és al costat de la carretera VAB-MVP-JBM Història El nom de la Carrova apareix documentat per primer cop l’any 1150 en el document de…
Els estudis sobre rèptils
El coneixement, endarrerit, de la fauna reptiliana dels Països Catalans obliga a realitzar, en primer lloc, treballs de cartografia que puguin servir de base per a investigacions més avançades El que primer s’imposa és el recorregut de camp, amb observació i anotació acurada dels animals, de llur entorn i de les activitats que efectuen en certa manera, part de la pèrdua de dades com ocorre també amb els amfibis i amb altres grups zoològics prové del treball de camp selectiu, que és molt atent a les rareses i oblida les espècies banals —aparentment de menor valor científic— i desfigura…
Les dotideals
Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i liquenoteliàcies…
Sant Miquel de Vilageriu (Tona)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, d’una sola nau, rematada vers llevant per un absis semicircular L’edifici ens ha pervingut sense gairebé modificacions J Sarri L’església de Sant Miquel de Vilageriu es troba situada al costat de ponent de la població de Tona, al repeu de la serralada de Collsuspina, al mateix pla on comença la Plana de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 34,5 —y 32,4 31 tdg 345324 Per anar-hi cal prendre la carretera que va a Tona des del trencall de la N-141, de…