Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Tercer Món
Història
Terme emprat en referència amb el conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupamet
.
Es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, quan els economistes dels països capitalistes desenvolupats es plantejaren les noves relacions econòmiques que calia establir en els antics països colonitzats o en els que la descolonització semblava inevitable El terme, però, juntament amb el de països preindustrialitzats o productors de primeres matèries o endarrerits no explica per ell mateix les causes del desenvolupament Recorda, per analogia, l’anomenat tercer estat , a l’època de la Revolució Francesa, i, per tant, pot ésser aquella classe de països diferenciats tant dels països…
Organització de la Unitat Africana
Organització supraestatal d'àmbit africà vigent entre els anys 1963 i 2000.
Amb seu a Addis Abeba, fou fundada al maig del 1963 La seva missió principal era promoure la descolonització i l’enfortiment de la independència dels nous estats africans sobre la base, en general majoritària, del no-alineament, així com la cooperació econòmica, política i cultural L’òrgan principal era la conferència dels caps d’estat i de govern Integrada per tots els estats independents africans, s’hi adheriren també els nous estats sorgits després de la fundació L’admissió de la República Àrab Sahrauí Democràtica provocà el 1984 la sortida del Marroc Assolida la independència de la…
Ange-Félix Patassé
Política
Polític de la República Centreafricana.
Fill d’un funcionari de l’administració colonial francesa, estudià agricultura i es graduà a París el 1959 Després de la descolonització i la creació de la República Centreafricana 1960, sota la presidència de David Dacko fou nomenat ministre de Desenvolupament 1965, i després del cop d’estat de Jean-Bédel Bokassa , ocupà diversos càrrecs ministerials, i en 1976-78 fou primer ministre Enderrocat Bokassa per Dackoen un cop d’estat el 1979, Patassé fou arrestat i posteriorment s’exilià 1982 Retornat els anys noranta, el 1992 creà el Mouvement pour la Liberation du Peuple Centrafricain MLPC i…
mercenari | mercenària
Història
Militar
Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou…
Ryszard Kapuściński
Literatura
Periodista i escriptor polonès.
Es llicencià en història a la Universitat de Varsòvia, i entre el 1959 i el 1981 fou corresponsal de l’agència oficial de notícies polonesa per a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina i més tard collaborà amb Time , The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung Cobrí un gran nombre de conflictes contemporanis, molt especialment al Tercer Món, i els seus reportatges aconseguiren una gran acceptació gràcies a l’hàbil combinació de la crònica periodística amb la història i la literatura Alguns dels seus més de vint llibres foren traduïts a una trentena d’idiomes Hom pot esmentar-ne Czarne…
International Union of Local Authorities
Xarxa internacional d’autoritats locals fundada l’any 1913.
Fou impulsada pel senador belga Emile Vinck, que organitzà a la ciutat de Gant, Bèlgica, un congrés internacional de més de 400 municipis de vint països diferents que donà lloc a la Unió Internacional d’Autoritats Locals Durant el procés de descolonització de la postguerra, primer al sud-est d’Àsia i després a l’Àfrica, s’hi adheriren ciutats i pobles que havien assolit la seva independència El procés més important d’expansió tingué lloc entre el 1964 i el 1987, període en què el secretari general, Han van Putten encapçalà a la Haia, encara seu central d’IULA, el secretariat…
Les guerres
En aquest mapa s’han marcat els conflictes armats més importants esdevinguts des del final de la Segona Guerra Mundial En cada cas s’esmenta el nom més corrent, juntament amb els anys d’inici i acabament formal de les hostilitats Solament es consignen les guerres pròpiament dites, entre bàndols estructurats i amb una certa entitat reconeguda deixant de banda, per tant, nombrosos fets violents, cops d’estat, guerrilles, terrorismes i revolucions que han marcat aquesta època, malgrat que hagin pogut ocasionar mals seriosos Els períodes indicats són els de més activitat, que en alguns casos…
francofonia
Sociologia
Conjunt de territoris on l'ús del francès és habitual i està ben arrelat i els habitants dels quals comparteixen, per aquesta
raó, una determinada afinitat cultural.
Comprèn aquells estats, regions, províncies, etc en què el francès és llengua oficial única o bé cooficial i els habitants l’empren com a llengua habitual Segons l’Observatori de la Llengua Francesa, el nombre de francòfons el 2014 era d’uns 270 milions, repartits arreu del món, principalment per Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord Quebec El terme francofonia fou introduït pel geògraf Onésime Réclus l’any 1880, però l'ús no es consolidà fins al cap d'uns cinquanta anys Tanmateix, el concepte es traduí en una primera iniciativa el 1926 l’Association des Écrivains de Langue Française Fites …
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
literatura del Commonwealth
Literatura anglesa
Literatura escrita en llengua anglesa per autors d’estats que a l’origen eren colònies britàniques, la majoria dels quals actualment formen part de The Commonwealth.
Té els seus inicis en el sistema educatiu i administratiu imposats per la Gran Bretanya a les seves colònies les Antilles, Austràlia, el Canadà anglòfon, Nova Zelanda, l’Índia i diversos països asiàtics, africans i del Pacífic i en l’estatut de llengua oficial i de cultura atorgat a l’anglès durant el període colonial, posició que s’ha mantingut generalment en règim de cooficialitat després de la descolonització Dins d’aquesta literatura cal distingir-ne dues grans expressions segons el substrat d’una banda, la que és conreada majoritàriament en països com ara el Canadà anglòfon, Nova Zelanda…