Resultats de la cerca

Germà de Manuel Carrasco i Formiguera Deixeble i collaborador d’August Pi i Sunyer, fou membre de l’Institut de Fisiologia i de la Societat de Biologia de Barcelona Amplià estudis a Harvard EUA Fou capdavanter, a Catalunya, dels estudis sobre la diabetis i de la preparació juntament amb Pere González i l’ús de la insulina a l’Europa continental 1922 Entre molts altres treballs, publicà a “Monografies mèdiques” La diabetis 1927 i Tractament de la diabetis 1929 Fou professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934 Exiliat el 1939, fou, a…

Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la Gran Bretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que aconseguí convertir cèllules…

La denominació prové del fet que aquestes substàncies circulen per la sang unides a unes proteïnes plasmàtiques anomenades lipoproteïnes o betalipoproteïnes Actualment, hom reconeix diferents tipus d’hiperlipoproteïnèmies La hiperlipoproteïnèmia tipus I és poc freqüent, hereditària, s’inicia a la infantesa i es caracteritza per un gran augment dels triglicèrids la hiperlipoproteïnèmia tipus II A o hipercolesterolèmia familiar és força freqüent, hereditària, caracteritzada per un augment del colesterol i afavoridora de l’ateroesclerosi la hiperlipoproteïnèmia tipus II B o hiperlipèmia mixta…

Normalment és nulla, però quan apareix indica generalment una diabetis mellitus , causada per la impossibilitat dels túbuls proximals del ronyó de reabsorbir l’excés de glucosa que es filtra pels glomèruls, a causa de la hiperglucèmia pròpia de la malaltia Més rarament la glucosúria pot veure's en absència de diabetis i d’hiperglucèmia com a resultat de defectes primaris dels túbuls renals que dificulten la reabsorció de la glucosa filtrada glucosúria renal

La dieta hipoglucídica , és a dir, de contingut controlat en glúcids o hidrats de carboni, especialment els simples, forma part del tractament de la diabetis mellitus i és especialment útil per a la prevenció de les complicacions típiques d’aquesta malaltia Els objectius bàsics de la dieta hipoglucídica són contribuir a la normalització de les xifres de glucèmia o concentració de glucosa en la sang, que en els diabètics tendeix a estar augmentada, alhora que proporcionar un bon estat de nutrició D’altra banda, alguns individus diabètics tenen sobrepès corporal o són obesos Per…

Els derivats de les sulfonilurees estimulen les cèllules beta del pàncrees per tal d’augmentar la secreció endògena d’insulina

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'…

Traslladat a Amèrica Mèxic, 1939 arran de l’exili dels seus pares, Jaume Pi-Sunyer i Bayo i Mercedes Díaz Bonet, residí dos anys a la ciutat de Mèxic i passà el 1941 als EUA, on feu estudis de medicina a la Columbia University Nova York, 1955-59 i es doctorà a la Harvard University Massachusetts, 1962-63 A banda dels treballs i cursos d’especialització empresos des del 1965, ha exercit càrrecs de direcció a diversos hospitals dels EUA —especialment al St Luke's Hospital Center, de Nova York —, s’ha dedicat a la docència universitària —a la Columbia University—, ha dirigit programes de recerca…

Normalment la sang en conté una xifra constant, que segons el mètode amb què és feta la determinació mètodes químics o enzimàtics oscilla entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total Per damunt d’aquesta xifra hom parla d' hiperglucèmia , i per sota, d' hipoglucèmia La hiperglucèmia s’esdevé sobretot per manca d’insulina diabetis mellitus o per excés d’altres hormones com els corticoesteroides, el glucagó, l’hormona de creixement, l’aldosterona, etc La hipoglucèmia és deguda sobretot a un excés d’insulina i a deficiències dels antagònics de la insulina Per a la diagnosi de la …

Sempre que una dona embarassada pateix d’una malaltia crònica o contreu una malaltia durant la gestació, ha de consultar el metge perquè li indiqui les mesures més adequades per a evitar que causi complicacions a ella o al fetus Cal tenir en compte que és possible que el tractament adequat durant l’embaràs no sigui el mateix que en altres etapes de la vida, pel fet que l’organisme d’una dona embarassada reacciona de manera especial, i un tractament útil en d’altres circumstàncies en aquest cas podria afectar el desenvolupament del fetus Les dones diabètiques han d’extremar el control de la…