La dieta hipoglucídica, és a dir, de contingut controlat en glúcids o hidrats de carboni, especialment els simples, forma part del tractament de la diabetis mellitus i és especialment útil per a la prevenció de les complicacions típiques d’aquesta malaltia.
Els objectius bàsics de la dieta hipoglucídica són contribuir a la normalització de les xifres de glucèmia o concentració de glucosa en la sang, que en els diabètics tendeix a estar augmentada, alhora que proporcionar un bon estat de nutrició. D’altra banda, alguns individus diabètics tenen sobrepès corporal o són obesos. Per això, en el tractament dietètic de la diabetis pot estar indicada també una reducció de l’aportació energètica global.
Per tal d’aconseguir una glucèmia normal és fonamental disminuir substancialment l’aportació de glúcids simples o sucres, els quals s’absorbeixen i es transformen ràpidament en glucosa. En canvi, l’aportació de glúcids complexos, que triguen més a absorbir-se i metabolitzar-se, s’ha de mantenir en les seves proporcions normals. Paral·lelament, i amb l’objectiu de proporcionar una aportació calòrica adequada, cal augmentar lleugerament el consum de proteïnes i disminuir el de greixos. En realitat, el consum de greixos d’origen vegetal s’ha de mantenir en les seves proporcions normals, però en canvi, el dels d’origen animal, rics en àcids grassos saturats, s’ha de disminuir, perquè afavoreix l’augment de la concentració de colesterol en la sang i, per tant, pot precipitar el desenvolupament de les complicacions arterials característiques de la diabetis avançada.
| aliments permesos | aliments desaconsellats |
|---|---|
| arròs | sucre, mel |
| pastes alimentàries | xocolata |
| pa torrat | pastissos i pastes |
| llet, iogurt, formatges | begudes refrescants |
| ous | begudes alcohòliques |
| carns (millor sense greix visible) | |
| aus (millor sense pell) | |
| peix blanc i blau | |
| llegums | |
| verdures i hortalisses | |
| fruites* | |
| oli, margarina | |
| infusions sense sucre | |
| * Amb moderació quan siguin riques en sucres, com plàtans o raïm | |
D’altra banda, en cas de diabetis insulinodependent, és a dir, que requereix l’administració periòdica d’insulina per a la normalització de les xifres de glucèmia, és molt important que els àpats es portin a terme amb un ritme regular, que en cada àpat s’ingereixin quantitats proporcionals d’hidrats de carboni, de greixos i de proteïnes (amb proporcions similars a les recomanades per a individus sans), i que es consumeixi una quantitat extra d’aliments abans de realitzar un exercici físic. En realitat, el tipus de dieta a seguir en aquests casos ha d’ésser específicament estipulada en cada cas, ja que depèn de nombroses variables.