Resultats de la cerca
Es mostren 677 resultats
dieta d’Augsburg
Assemblea convocada el 1530 per l’emperador Carles V, aconsellat pel seu canceller erasmista Mercurino Gattinara, amb l’intent d’aconseguir una reconciliació de les esglésies reformades amb l’Església de Roma.
La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg , de to molt conciliador, i una rèplica Apologia a la refutació dels teòlegs catòlics Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen confessió Tetrapolitana Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i Felip de…
dieta de Frankfurt
Història
Assemblea formada pels representants dels estats de la Confederació Germànica i que en constituïa l’òrgan de govern.
Creada al congrés de Viena 1815 i presidida per Àustria, funcionava com una assemblea federal, però disposà dels recursos financers i militars necessaris Les rivalitats entre Àustria i Prússia, després de la victòria prussiana a Sadová 1866, portaren a la dissolució de la Confederació i de la dieta
dieta de Worms
Història
Primera assemblea convocada per Carles V a Worms, el 1521.
Malgrat les pressions del nunci GAleandro, hi fou escoltat Luter, ja excomunicat, el qual reconegué les seves obres i es negà rotundament a la retractació que l’emperador li exigia en conseqüència fou publicat contra ell el bannum proscriptionis , que fou mal acollit i no aplicat Carles V hi obtingué l’ajut dels prínceps contra Francesc I, i hi fou nomenat un consell de regència, presidit pel germà de Carles, Ferran, arxiduc d’Àustria, a qui foren assignats els dominis hereditaris dels Habsburg
dieta de Canfranc
Història
Assemblea celebrada el 1154 a Canfranc (Aragó), en la qual els bisbes i nobles de Bearn designaren Ramon Berenguer IV de Barcelona com a protector i governador de llur país durant la minoritat del vescomte Gastó V.
Dieta astringent o antidiarreica
La dieta astringent, o antidiarreica, és el règim dietètic que se sol recomanar quan, per diverses circumstàncies, es produeixen defecacions de major volum, freqüència i fluïdesa d’allò que és normal, és a dir, en cas de diarrea La diarrea pot ésser ocasionada per trastorns o circumstàncies de molt diversa índole Tanmateix, sempre és directament provocada i cursa amb un augment de la freqüència i/o intensitat de les contraccions de l’intestí La dieta astringent incideix precisament en aquest punt, ja que consisteix, bàsicament, en l’abstenció de tots aquells aliments…
La realització d’una dieta
Com ja s’ha dit, les dietes són indicades en el context de la prevenció o el tractament de diversos processos patològics Per això, de la mateixa manera que s’esdevé amb l’administració de fàrmacs o d’altres mesures terapèutiques, són els facultatius els qui les han de prescriure En aquest sentit, cal assenyalar que si una dieta no es confecciona o es duu a terme de manera adequada, el resultat pot ésser insuficient o fins i tot contraproduent, bé perquè no s’ha limitat, com calia, el consum de determinats aliments o bé perquè amb la dieta no es realitza una…
Dieta en cas de restrenyiment
El restrenyiment consisteix en l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor a allò que és considerat normal’ En realitat, és difícil de definir de manera generalitzada les característiques normals de les deposicions, ja que cada individu té un ritme de deposicions propi Per això, hom considera que una persona pateix de restrenyiment quan les seves deposicions són més seques, escasses o espaiades del que li és habitual Tanmateix, de manera objectiva i genèricament, hom considera que hi ha restrenyiment quan les deposicions són sòlides, de menys de…
Dieta en cas d’úlcera pèptica
L’ úlcera pèptica o gastroduodenal correspon a una lesió de tipus erosiu que es produeix en la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, que sol evolucionar en forma d’accessos i, d’aquesta manera, pot considerar-se com un procés crònic L’experiència acumulada al llarg de diverses dècades ha permès constatar que la ingestió de certs aliments contribueix a disminuir la intensitat dels símptomes i a modificar l’evolució de l’úlcera pèptica i fa més espaiats els accessos aguts, mentre que el consum d’altres pot tenir un efecte contrari Això fa que la dieta…
Dieta en cas de trastorns hepàtics
El fetge desenvolupa una funció essencial en el procés de la nutrició de l’organisme Així, entre altres factors, hi intervé mitjançant l’elaboració i la secreció de la bilis que participa, al seu torn, en la digestió dels greixos ocupa un lloc preferencial en el metabolisme o transformació dels nutrients, ja que la majoria d’aquests, després d’ésser assimilats per l’organisme, són immediatament captats i processats pel teixit hepàtic i depura la sang de nombroses substàncies que es produeixen durant el metabolisme dels nutrients i l’acumulació de les quals podria produir trastorns en diversos…
Dieta en cas de litiasi biliar
Les vies biliars, formades per la vesícula biliar i els conductes biliars, estan destinades a emmagatzemar la bilis fabricada pel fetge i a conduir-la, després dels àpats, cap a l’intestí prim, on és vessada i participa en el procés de digestió dels greixos En cas de litiasi biliar, és a dir, la formació de càlculs o concrecions sòlides en l’interior d’aquests òrgans, el pas de la bilis pot ésser alterat, amb major o menor intensitat, segons les particularitats de cada cas Així, és possible que només estigui dificultada l’arribada de bilis a l’intestí, trastorn que dóna lloc a l’anomenada…