Resultats de la cerca

Aquesta fortalesa es documenta a partir del segle XII En el mas actual del mateix nom es guarda documentació de la família des del 1270 Conserva diverses restes medievals en la part baixa del mas, però es fa difícil de discernir si són romàniques o posteriors

La vall de Lavansa, una de les grans unitats geogràfiques i culturals de la comarca de l’Alt Urgell, tenia una nodrida xarxa defensiva Tanmateix, gairebé les úniques restes certes dels castells que la formaven es troben a Sisquer Les referències documentals de fortaleses a la vall són abundants el 994 ja es documenta un indret anomenat Guàrdia —avui encara existeix cal Guàrdia, al fons de la vall— que dominava un pont sobre el riu de Lavansa Una altra fortalesa, el castell de Lavansa o de Santa Eulàlia, es documenta el 1084 A l’E de la Guàrdia hi havia un lloc dit Castellar, que apareix com a…

Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de Segur Des de molt aviat exercí funcions parroquials, les quals ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic El castell de Segur es documenta a partir de l’any 1075, en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona unes terres que tenien al terme del castell de Segur, les quals eren de Borrell Bonfill L’església es documenta a partir de l’any 1105, en el testament de Guillem Ramon de…

Publicà centenars de documents en el Butlletí de la Societat Arqueològica Lulliana , molts dels quals relacionats amb la història de Valldemossa, que tenia en preparació, i tota una sèrie dedicada a la història de les belles arts a Mallorca Publicà, en collaboració amb Joan Vich i Salom, Documenta regni Maioricarum 1944

Es documenta a partir del 968, però aviat desaparegué de la documentació i el seu terme es fragmentà entre els nous castells de Fornils i de Rupit No es coneixen restes de l’antic edifici del castell que hom suposa que deuria estar tocant la cinglera prop de l’Agullola

Església parroquial del poble de Colldelrat, situat en el vessant de ponent de la muntanya de Grialó Depengué de Sant Pere d’Àger i així consta en les visites arxiprestals del segle XVIII Tot i que no es documenta fins a dates molt tardanes, és possible que tingui orígens medievals

Antiga torre de vigilància del camí del Conflent, avui desapareguda, que ha donat nom a una masia i un antic veïnat de l’esquerra de la Tet, a llevant de Serdinyà El 1225 ja es documenta la villa de la Guàrdia i el 1389 es parla de la torre de la Guàrdia

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Tous Inicialment tingué funcions parroquials, les quals encara manté en l’actualitat Les primeres notícies sobre el terme del castell de Tous corresponen a l’any 960, data en què el comte Borrell donà a l’església de Sant Pere de Vic i al bisbe Ató un alou amb el castell de Tous, situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Montbui L’església amb les funcions parroquials es documenta en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, on figura la parròquia de Tous L’advocació de l’església de…

L’església de Sant Miquel de Bresca, al contrari de la vila, que es documenta ja l’any 940 en el fals VII de Gerri , no apareix citada fins l’any 1116, en què fou concedida per l’abat de Gerri a la sagristia del monestir possessió que fou confirmada pel papa Alexandre III, l’any 1164

Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa