Santa Maria de Segur (Veciana)

Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de Segur. Des de molt aviat exercí funcions parroquials, les quals ha mantingut fins a l’actualitat. Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic.

El castell de Segur es documenta a partir de l’any 1075, en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona unes terres que tenien al terme del castell de Segur, les quals eren de Borrell Bonfill. L’església es documenta a partir de l’any 1105, en el testament de Guillem Ramon de Calders, senyor del castell de Segur, el qual feu diverses deixes piadoses a l’església de Santa Maria de Segur.

Les funcions parroquials de les esglésies es constaten en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on figura la parròquia de Segur. Aquestes funcions les mantingué fins a l’actualitat.

La dependència de la canònica de Santa Maria de l’Estany li vingué per la donació que l’any 1157 feu el bisbe de Vic, Pere de Redorta, a la canònica de Santa Maria de l’Estany de l’església de Segur amb les seves sufragànies.

En l’actualitat continua tenint culte com a parròquia del poble de Segur.