Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
dòlar
Economia
Unitat monetària principal dels EUA ($) des del 22 de juny de 1776.
Dividit en 100 cèntims Com a moneda, fou inicialment una còpia de la piastra fuerte espanyola, correntment anomenada duro El 1786 fou definida com a 23,3 g d’argent El 1792 els EUA adaptaren el bimetallisme, i el dòlar fou definit per una doble relació 24,06 g d’argent o 1603,8 mg d’or El 1837, la fugida d’or obligà a modificar la definició del dòlar, que des d’aleshores fou 1504,656 mg d’or El 1900, hom retornà al monometallisme, i el dòlar fou definit només en relació amb l’or En la devaluació del 1934 el seu pes en or fou reduït a 888,6706 mg El 18 de desembre de 1971, una…
Juan Gelman Burichson
Literatura
Poeta argentí.
Procedent d’una família ucraïnesa jueva emigrada a l’Argentina el 1928, el 1948 abandonà els estudis de química per dedicar-se a la literatura i la política Alineat amb grups comunistes inspirats per la Revolució Cubana, formà part del grup poètic El pan duro 1955-63, que defensava un art compromès amb la revolució El 1963 fou empresonat Des del 1966 exercí de periodista i ocupà càrrecs de direcció en diverses publicacions L’any següent s’uní a les Fuerzas Armadas Revolucionarias, fusionades als Montoneros i altres grups partidaris de la lluita armada, amb els quals dissentí…
Miguel Ángel Coria
Música
Compositor castellà.
Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G Gombau, A Arias, W Marchetti i J Hidalgo Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola 1981-86 i el de membre del…
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).
Bibliografia de la moneda i els bitllets
Obres generals Babelon, J Les monnaies racontent l’histoire , París, 1983 Beltrán, A Introducción a la numismática universal , Madrid, 1987 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol, Barcelona, 1908-1911 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516, Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Barcelona i la moneda catalana , Barcelona, 1989 Crusafont i Sabater, M La moneda catalana local s XIII-XVIII , Barcelona, 1990 Crusafont i Sabater, M Acuñaciones de la Corona catalano-aragonesa y de los reinos de Aragón y Navarra , Madrid, 1992 Crusafont i Sabater, M…
moneda mallorquina
Anvers i revers d’un sou mallorquí del 1812
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…
bitlles càntabres

El jugador de bitlles càntabres Gregorio Sánchez a la bolera de la Peña Bolística Cantabria de Barcelona
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles de precisió que consisteix a tombar el màxim nombre de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola de fusta.
El birle és una de les dues jugades de què consten les bitlles càntabres Consisteix a llançar la bola cap a les bitlles des del lloc on ha arribat el primer llançament Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de nou bitlles de fusta d’avellaner o de bedoll, de 45 cm d’alçària i un pes que varia entre 550 i 630 g cadascuna, que es colloquen formant una matriu de 3 × 3, i una desena bitlla més petita 28,5 cm i modelada de manera diferent, anomenada emboc Les boles són de fusta d’alzina i tenen un diàmetre d’entre 12 i 18 cm La pista de joc, anomenada corro o bolera , és un espai…
xuc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de cinc pessetes d’argent o duro, encunyada a l’Estat espanyol des del 1869 fins al 1899, a la seca de Madrid.
durillo
Numismàtica i sigil·lografia
Nom amb el qual era conegut, popularment, el mig escut d’or espanyol, encunyat als s. XVIII i XIX, que equivalia al duro d’argent.
CINESA
Cinematografia
Empresa exhibidora.
Fou creada a Barcelona el 1958 i batejada així per Joaquim Viola i Sauret, advocat de l’empresa i més tard alcalde de Barcelona La fundà Alfredo Matas Salinas que en fou conseller delegat, amb la finalitat d’explotar a l’Estat espanyol el sistema de projecció Cinerama, presentat als teatres Nuevo de Barcelona i Albéniz de Madrid el 1958 Josep Fulgarolas i Arquer en fou el president, i Jaume Castell i Lastortras el sotspresident, i el grup fundador es completà amb els propietaris del cine Pelayo Valentí Toscas i Fargas, Joan P Blanch i Prunas, Miquel Pallarès i Serra, etc La complexitat…