Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
camfè
Química
Terpè que en la seva forma levogira es troba en els olis essencials de llimona i valeriana, i en les trementines franceses i americanes; la forma dextrogira és present en els olis de romaní, d’espígol i de ginebre.
És emprat en l’obtenció de la càmfora sintètica Té el punt de fusió entre 51-52ºC i el d’ebullició entre 158,5-159,5ºC
desenduriment
Química
Operació de desendurir l’aigua.
Hom elimina la duresa total mitjançant el bescanvi iònic La duresa temporal pot ésser eliminada per ebullició, la qual transforma els bicarbonats en carbonats que precipiten
xilidina
Química
Cadascuna de les sis amines aromàtiques isòmeres de fórmula general
que hom obté per nitració dels xilens corresponents i posterior reducció dels derivats nitrats.
Són líquids lleugerament acolorits, de toxicitat elevada, miscibles amb els solvents orgànics i poc miscibles amb aigua, que presenten punts d’ebullició elevats Són emprades fonamentalment en la preparació de colorants
àcid iodhídric
Química
Compost de fórmula HI que en estat anhidre és un gas d’olor irritant, format per molècules de iodur d’hidrogen.
És molt soluble en aigua, amb la qual forma una solució àcida d’un punt d’ebullició constant 127°C que conté un 57% d’HI L’àcid iodhídric és emprat per les seves propietats reductores
hafni
Química
Element metàl·lic d’un color blanc brillant pertanyent al grup IV de la taula periòdica.
Actua com a tetravalent i excepcionalment com a bivalent i trivalent en els composts poc estables Té de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49, un punt de fusió de 2 227°C, un punt d’ebullició de 4 602°C i una densitat de 13,1 g/cm 3 Hom en coneix sis núclids 174 0,2%, 176 5,23%, 177 18,55%, 178 27,23%, 179 13,73% i 180 35,07% Fou descobert el 1911 per GUrbain, que li donà el nom de celti , i el 1923 fou aïllat i estudiat per DCoster i G de Hevesy Els composts són semblants als del zirconi Hom l’extreu dels minerals d’aquest, on sempre hi ha també hafni Les poques tones d’hafni produïdes…
tiosulfat
Química
Qualsevol sal de l’àcid tiosulfúric.
Hom els obté per acció del sofre sobre solucions de sulfits portades a ebullició Són solubles en aigua i existeixen únicament en estat de sal neutra els més ben coneguts són els dels metalls alcalins, emprats en fotografia
infusió
Alimentació
Farmàcia
Procés que té per objecte l’extracció dels principis actius solubles d’una planta per mitjà de l’aigua bullent.
Hom posa la planta, esmicolada, en un recipient, i hi tira al damunt aigua bullent La infusió és aplicada a totes les plantes que contenen principis volàtils que es perderien per ebullició Sovint és part d'un procés culinari
àcid angèlic
Química
Cristalls que es fonen a 45°C, solubles en aigua calenta i en els solvents orgànics.
Es troba en forma d’èster a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana Per ebullició de la solució aquosa es transforma en el seu esteroisòmer, l’àcid tíglic Fou utilitzat en medicina com a sedant
benzoïna
©
Química
Cristalls groguencs amb una lleugera olor de càmfora que es fonen a 137°C.
És obtinguda per condensació benzoínica de dues molècules de benzaldehid amb cianur potàssic com a catalitzador Té el punt de fusió a 137ºC i el d’ebullició a 344ºC És emprada en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia
mató de monja
Alimentació
Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó.
Hom cou el conjunt remenant-lo fins a punt d’ebullició, el treu del foc i l’aboca en motlles de terrissa, on es refreda Pot ésser aromatitzat amb canyella o llimona Hom atribueix aquesta recepta a una monja del monestir de Pedralbes