Resultats de la cerca

La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació

Estudià a la Universitat de Barcelona fou professor de física i química a l’institut de Castelló de la Plana, catedràtic de mecànica a la Universitat de Saragossa i de mecànica celeste a la de Madrid Publicà el 1913 Lecciones de termodinámica , fruit de la seva docència a Saragossa, i el 1921 Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual El 1918 obtingué un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per l’estudi Ellipsoide de Dirichlet

A la seva obra fonamental, A Treatise of Fluxions 1742, prolongà amb mètodes originals els càlculs del seu mestre INewton sobre determinades qüestions encara no aclarides del tot, com la figura d’equilibri d’una massa fluida en rotació, l’atracció exercida per un ellipsoide homogeni sobre punts de la seva superfície o el seu interior, etc Establí també la fórmula que duu el seu nom, sobre el desenvolupament en sèrie de funcions És autor de Geometria organica 1719, i descobrí un nou mètode de descripció de les còniques

Els diferents moviments de les dues platines combinades poden ésser efectuats al voltant de cinc eixos això permet d’orientar en posicions especials una secció del mineral tallada en una direcció qualsevol, i per combinació dels moviments de gir és possible de determinar, en aquesta secció, la seva orientació òptica, la natura de l’ellipsoide que correspon al mineral de tres eixos o de rotació i la classe del cristall biaxial, uniaxial o isòtrop Hom pot mesurar també l’angle 2V dels eixos òptics d’un critall biaxial La platina de F'odorov és emprada sobretot per a classificar els diferents…

Fou descobert per Edward Emerson Barnard el 9 de setembre de 1892 És a una distància mitjana de Júpiter de 181 000 km El 1979, el Voyager I passà a una distància del satèllit de mig milió de quilòmetres i realitzà una sèrie d’observacions que demostraren que es tractava d’un cos semblant en dimensions i característiques a un asteroide que la seva forma era la d’un ellipsoide irregular, l’eix més gran del qual fou avaluat en 270 km i el menor en 155 i que la seva temperatura era superior al valor esperat atenent a la seva distància al Sol,…

Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al…

És també anomenat tensió Com a conseqüència d’ésser l’esforç una magnitud referida a una superfície, la seva natura i el seu efecte en la superfície considerada depenen de la posició relativa entre aquesta superfície i la força aplicada Així, l' esforç de tracció o tracció i l' esforç de compressió o compressió apareixen quan les forces són perpendiculars a la superfície en aquest cas les deformacions són lineals Quan les forces són tangencials, hom parla d' esforç de cisallament o esforç tallant , i les deformacions produïdes són angulars Hom anomena esforç admissible el…

La gravitació és una de les quatre interaccions fonamentals interacció és experimentada per totes les partícules amb energia i la partícula mediadora és el gravitó Des del punt de vista de la mecànica clàssica newtoniana, els cossos s’atreuen pel fet que tenen massa o, més exactament, massa gravitacional Hom pot visualitzar aquesta atracció gravitacional mitjançant un camp vectorial Així, el camp gravitacional engendrat per una massa puntual m és el camp vectorial donat per l’expressió g r =— Gm r / r 3 , on G és la constant de gravitació , el…

El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’…

L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model…