Resultats de la cerca

Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’ És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’ antis i de l’arquitrau de la prónaos Data, probablement, del temps de Pèricles També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un…

Situació Escasses restes d'aquesta fortalesa islàmica situada en un rocall espadat sobre el marge esquerre del Segre ECSA - J Giralt L’anomenat castell d’en Txelis és en un rocall espadat localitzat al vessant de ponent de la serra de Monteró, dominant el marge esquerre del Segre a l’altura de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG215378 És difícil i llarg l’accés si es fa a través de la serra de Montero Des del pont d’Escaleta, situat a uns 2 km de Llorenç seguint la carretera cap a Camarasa, surt un camí de cabres a mà dreta que després de vorejar el riu s’enfila en fort pendent,…

Els pocs vestigis d’aquest castell es localitzen vora l’antiga església parroquial, en un espadat que domina el poble de Merli Tot i que ens manquen proves documentals és lògic suposar que d’antuvi aquest lloc estigué lligat als senyors de la vall de Lierp De fet, Berenguer Gombau amb la seva família i els homes de Merli foren els fundadors de l’església parroquial de Santa Maria, consagrada el 1122 Al principi del segle XIII el castell de Merli era infeudat a Guillem de Capella, la qual cosa confirmà el 1212 Pere el Catòlic a favor de la seva vídua, Ermessenda d’Erill, segons…

Situació A l’espadat que hi ha a llevant de la casa monàstica de Sant Llorenç prop Bagà, sobre el Bastareny, encara, actualment, podem trobar diverses coves que cal relacionar amb el monestir Aquestes coves, bàsicament naturals, foren, però, aprofitades i adaptades per a servir de lloc d’habitatge Actualment, se’n poden estudiar, fàcilment, dues, encara que és molt probable que, en la zona d’horts que hi ha entre el monestir i el cingle, n’hi haguessin d’altres, ara colgades sota terra Aquestes coves figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem occidental,…

Vida Actor 1773-89 i, des del 1777, director de la companyia de FJ Moser, les seves interpretacions obtingueren una gran reputació El 1775 s’estrenà Die Lyranten 'Les tocadores de lira', òpera de la qual escriví el text i la música Amic de Mozart, és l’autor del llibret de La flauta màgica Protegit de Josep II 1784, el 1789 esdevingué director del Freihaus-Theater de Viena i, gràcies a l’estrena d’un gran nombre d’obres escrites i dirigides per ell, la major part operetes i singspiele , inicià una brillant trajectòria Entre aquestes composicions cal destacar Die Waldmänner 'Els bosquetans',…

Forma part del congost de Miravet i, almenys des del 1148, fou el límit septentrional del terme A causa de l’aspecte que li dóna la seva constitució d’esquists triàsics, és anomenat també penya dels Orguins

Antiga església parroquial situada en la reclosa vall de Montmany, propera al mas Ullar, entre els contraforts de Puiggraciós i l’espadat dels seus famosos cingles És el lloc fet famós amb el nom literari de Sots Feréstecs L’església fou una filial de la Garriga i com a tal se cita implícitament el 966 i explícitament, com Sancti Pauli de Montman el 1139, que fou cedida a l’Estany Va estar sota el domini i provisió dels abats de l’Estany almenys fins al segle XV A l’igual dels altres filials de la Garriga Vallcàrcera, Monteugues consta com a parròquia independent des del segle…