Resultats de la cerca

Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’EspluguesdeLlobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell…

Fou president de la Unió Francesa per a l’Esperanto i membre de l’Estudiantina de Perpinyà succeïda més tard per la Companyia dels Gais Trobadors, de l’Associació Politècnica i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans 1960-67 També fou un dels fundadors del club El Cenacle 1921, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans i membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana per la Catalunya del Nord Escriví els llibrets Cours d’initiation à la langue catalane 1967 i Initiation à la littérature catalane 1977 El 1994 rebé el premi Joan Blanca de l’Ajuntament de…

El 1978 fundà la companyia Sèmola Teatre juntament amb Josepa Solà i Carles Pujols Inicialment amb el nom de Circ Sèmola, a partir del 1988, amb l’estrena d’ In concert 1988, la companyia feu un canvi de trajectòria, fins aleshores amb espectacles de tipus circense, vers obres pensades per a teatres convencionals La trajectòria del grup comprèn Híbrid 1992, Esperanto 1997, Bailamos 2000 i Centvinticinc 2003, peces sense text i d’estètica molt innovadora, estructurades al voltant de la capacitat poètica de les imatges plàstiques El 2004, Sèmola Teatre creà l’espectacle Somnis en…

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…

Fill del català Linus Moulines i Gascons, professor i promotor d’esperanto i explorador a Veneçuela Cursà els estudis secundaris a Caracas i els universitaris a la Universitat de Barcelona, on es es llicencià en filosofia 1971, amb premi extraordinari Fou becat per ampliar estudis amb el professor W Stegmüller a Munic, ciutat on es doctorà 1975 amb la tesi Zur logischen Rekonstruktion der Thermodynamik Es traslladà a Mèxic, on ha estat professor de filosofia de la ciència a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 1981-83, catedràtic de la mateixa matèria a la Universitat de…

Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi de terrenys…

Biografia Assistí a les classes de primària dels escolapis de la seva vila Entrà a l’orde calassanci el 15 de setembre de 1895 i hi professà el 22 d’agost de 1897 Cursà la carrera eclesiàstica a Iratxe, San Pedro de Cardeña i Terrassa Fou ordenat de sacerdot al desembre del 1903 Començà l’exercici de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú 1902-08 en una classe de primària A Olot 1908-11 impartí filosofia, literatura i llatí a batxillerat, mentre s’encarregava de la direcció de l’internat Residí 1911-17 a Cuba ensenyant assignatures de comerç Tornà el 1917 i fou enviat a Balaguer, on romangué la…

El teatre d’Àngel Guimerà Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924 va suscitar, quasi des del primer moment, un viu interès Un estudiós europeu, Jean-Jacques-Achille Bertrand, a La littérature catalane contemporaine París, 1933, el definí com l’“Ibsen català”, i donà pistes sobre la trajectòria d’un drama seu Terra baixa Difusió d’un drama teatral JJ Achille Bertrand explicà, per exemple, la seva transformació de Terra Baixa en òpera, amb música de Jaume Pahissa, i les seves traduccions Tierra baja en castellà, Tiefland en alemany, La Catalane en francès, que fou adaptada com a òpera…

Traduí del rus una cinquantena de llibres vint-i-un al català i trenta-tres al castellà Havent quedat admirat per la literatura eslava, aprengué de primer el català, i després l’esperanto i el rus pel seu compte, amb l’ajut de gramàtiques en francès Militant del PSUC fins a la dissolució del partit i regidor de l’Ajuntament de Tarragona en dues legislatures, des del 1956 viatjà regularment a Rússia El 1964 publicà la primera traducció al castellà, llengua de què ha traduït sobretot literatura russa moderna i assaig soviètic El 1967 s’estrenà en català, amb Gorki, per bé que ja hi…

Professà com a missioner claretià el 1944 Després de completar els estudis de filosofia al seminari de Solsona 1947 i de teologia al de Valls 1951 fou ordenat sacerdot el 1951 Professor en aquests dos seminaris 1951-56 i 1956-60, respectivament, els anys 1961-62 exercí a Londres com a ajudant i com a professor de novicis, i posteriorment exercí la docència al seminari de Cervera fins el 1968 Aquest any passà a la comunitat claretiana del carrer de Llúria de Barcelona, on treballà per a l’editorial i la llibreria Claret fins el 1990, que anà a Vic, on feu recerca sobre el pare Claret El 2004…