Resultats de la cerca

Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…

Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà

La família dels xífids, que a la nostra mar té únicament un representant, és formada per peixos de cos allargat i de secció cilíndrica que tenen el cap prolongat en un rostre o espasa , llarg, aixafat i de secció oval Els adults no presenten les escates que, tot i ésser rudimentàries, en els exemplars joves constitueixen una superfície rugosa A cada costat del peduncle caudal hi ha una quilla La boca és gran i la mandíbula inferior molt aguda a cada costat, el maxillar sobrepassa la vertical que coincideix amb l’extrem posterior de l’ull no hi ha dents ni a les mandíbules ni al vòmer dels…

De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia

És de color generalment verd, però també pot ésser marró o groguenc té les potes anteriors molt diferenciades amb funció prensora, amb dues rengleres d’espines contraposades amb les quals pot estripar les seves preses De règim diürn, habita els llocs secs i assolellats, on practica amb gran agilitat la cacera d’altres insectes de gran ferocitat, arriba al canibalisme, sobretot en el moment de l’acoblament, durant el qual sovint es menja viu el mascle

L’editorial Tres i Quatre fa públics els noms dels guanyadors dels 47 Premis octubre Aquest any l’organització anuncia el dia 15 que s’anulla la cerimònia en protesta per la sentència als presos polítics Els premiats són Josep Igual, per L’eternitat enamorada Joan Fuster d’assaig, Josep Colomer, per Les espines del peix Andròmina de narrativa Joan Duran per Nua cendra Vicent Andrés Estellés de poesia i Carles Batlle per Nòmades Pere Capellà de teatre

Fa de 2 a 12 mm, és d’un color blanquinós i té tres llavis retràctils i dues espines laterals a l’extremitat anterior del cos per a la fixació la cua del mascle no presenta punxa terminal Quan les femelles estan gràvides baixen fins al recte i es claven a l’esfínter anal això provoca una picor que fa que la persona es grati, amb la qual cosa els ous s’acumulen a les ungles i es produeix una autoinfestació Per a expulsar-los hom utilitza vermífugs a base de composts nitrogenats

Aquestes són constituïdes per un esquelet axial corni, ramificat, que en algunes espècies és llis i en altres porta espines sempre és de colors foscs i brillants i és utilitzat en joieria Les colònies poden atènyer grans dimensions, i solen ésser arborescents, d’aspecte semblant a les gorgònies Els antipataris habiten en aigües profundes Són freqüents als oceans Índic, Pacífic i Atlàntic, i hom en troba també en altres mars Algunes espècies són abundants a la Mediterrània Els representants d’aquest grup reben el nom de corall negre cnidaris

Presenten fulles simples o compostes, alternes, transformades a vegades en espines per exemple Berberis sp Les flors són actinomorfes amb verticils trímers, hermafrodites, solitàries o en raïm els estams mostren les anteres amb dehiscència valvar, el gineceu és monocarpellar i el fruit, en baia Força berberidàcies s’utilitzen com a plantes ornamentals, algunes tenen els rizomes comestibles Podophyllum sp mentre que la resina d’altres té propietats purgants i emètiques Berberidàcies més destacades Berberis sp bèrberis Berberis vulgaris coralet Hydrastis canadensis hidrastis…

De jove residí a Catalunya —el seu pare fou governador civil de Girona— i fou amic de Josep Carner i de Josep Mde Sagarra —de qui féu la traducció de La corona d’espines i de L’estudiant de Vic , entre altres— Traduí obres de Maragall Fou redactor de La Publicidad , corresponsal d' El Sol de Madrid i secretari general de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Publicà poesia postsimbolista Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí , obres de teatre i novelles Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà