Resultats de la cerca

Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana El Buscón de Quevedo, 1980 publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII 1949, Lope de Vega Introducción a su vida y a su obra 1966, Lazarillo de Tormes en la picaresca 1972, Estilo barroco y personalidad creadora 1974, Estudios de poética 1976 i Estudios de lingüística 1980, De poética y poéticas 1990 El seu Diccionario de términos…

Del 1935 al 1937 visqué successivament a Madrid, València i Barcelona El 1938 anà a París i el 1941 es traslladà a Mèxic, on cursà lletres a la Universidad Autónoma, estudis que amplià, gràcies a una beca, a Princeton EUA, on fou deixeble d’ Américo Castro  i es doctorà el 1949 Catedràtic d’Estudis Hispànics de la Universitat de Harvard del 1948 al 1988, l’any següent retornà a l’Estat espanyol, on romangué fins a mitjan anys noranta, que s’establí definitivament a Mèxic Liberal en la tradició de  Larra ,  Unamuno ,  Giner de los Ríos ,  Machado ,  Ortega i Gasset ,  Azaña , del qual edità…

Treballà a Mallorca, sobretot a Sóller i la seva rodalia Com a prehistoriador i arqueòleg fou comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56 i coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 Publicà treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques  Cal esmentar Cerámicas con decoración incisa 1951, Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca 1953, Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller 1954, Hallazgo de un cráneo trepanado en la necrópolis de son Real…

Probablement es formà musicalment a l’escola del Convent d’Artà L’any 1686 rebé la tonsura clerical i es traslladà a Madrid, on ingressà al Real Colegio de Cantoricos El 1693 fou músico de violón a la capella reial de l’Alcàsser Des dels anys noranta exercí de músic a la casa de la duquessa d’Osuna Després de l’incendi de l’Alcàsser el 1734 i la destrucció consegüent dels seus fons musicals, li fou encarregada la reorganització de la capella i la composició d’obres per a refer-ne el repertori BJ Feijoo situà la producció de Lliteres i S Durón en dos pols oposats en l’estil i la qualitat, però…

Fins el 1961 dirigí, al seu país, els Lunes de la Revolución , i l’any següent viatjà a Bèlgica com a funcionari del servei diplomàtic, càrrec al qual renuncià el 1965 i s’installà a Londres De la seva obra cal destacar els relats Así en la paz como en la guerra 1960, Delito por bailar el chachachá 1995 i Todo está hecho con espejos 1999, les novelles Vista del Amanecer en el trópico 1964, reelaborada posteriorment en Tres tristes tigres 1966, Premio Biblioteca Breve de 1967, obra de desbordant capacitat imaginativa i que el consagrà, La Habana para un infante difunto 1980 i, de publicació…

Fou director de Dansadors de la Vall d’Or i de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56, coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 i collaborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca La seva tasca com a investigador i folklorista li reportà diferents guardons al llarg de la seva carrera, com ara la Creu d’Isabel la Catòlica 1960, el Siurell de Plata 1968 i la Medalla d’Or del foment del turisme de Mallorca 1985, entre d’altres Autor prolífic, centrà la seva investigació en l’anàlisi d’…

Els seus orígens es troben en el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES creat el 1963 i liderat per Sigfredo Hillers de Luque secció juvenil del Frente Nacional de Trabajadores –d’“esquerra falangista”–, impulsat per Ceferino Maestu i Narciso Perales el 1963, el qual l’abandonà aviat El FES volgué ser una alternativa al Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS , que –als seus ulls– havia desvirtuat i burocratitzat la Falange els seus lemes eren “Falange sí, Movimiento no” “Falange sí, dictadura no” i “Por la reconstrucción de Falange” S’expandí…

Vida Passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop de cinquanta composicions originals quaranta fantasies, quatre tientos i sis pavanes També inclou una collecció de composicions vocals amb acompanyament en diverses llengües sis villancicos castellans i sis més en portuguès,…

Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-…

Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com  Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, que…