Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
acetamida
Química
Amida de l’àcid acètic, CH 3
CONH 2
.
Forma cristalls incolors, deliqüescents, que es fonen a 82° C, solubles en aigua i en alcohol És obtinguda o bé deshidratant l’acetat amònic, o bé tractant l’acetat etílic amb solució concentrada d’amoníac És utilitzada principalment en síntesi orgànica com a reactiu o com a dissolvent, en estabilització de peròxids i en plastificació de la nitrocellulosa
ferrita
Tecnologia
Dissolució sòlida intersticial de carboni en ferro α, d’estructura cúbica centrada en el cos.
És el constituent més tou de l’acer 90° de duresa Brinell, dúctil, malleable i de petita força coercitiva A la temperatura de 721°C té dissolt un màxim de 0,035% de carboni, i a 25°C, un mínim de 0,008% Els reactius metallogràfics habituals àcid nítric o pícric amb alcohol etílic solament en detecten els límits del gra, sense arribar a acolorir-la
oli de fusel
Química
Oleïcultura
Subproducte obtingut de la fermentació etílica de glúcids.
Hom l’anomena també flegma És constituït per una mescla d’alcohol isopentílic de 2-metil-1-butanol, d’alcohol isobutílic i d’alcohol n -propílic, i de petites quantitats d’altres alcohols, èsters i aldehids Hom l’obté en la destillació fraccionada de l’alcohol etílic de fermentació, en els anomenats productes de cua Bull entre 122°C i 138°C i la seva olor és deguda a la presència de l’alcohol isoamílic Es troba en quantitat petita però significativa en begudes espirituoses
fixador
Biologia
Agent físic o químic que fa la fixació.
Els agents físics més comuns són la calor i la congelació Els agents químics són reactius de fàcil penetració en els teixits, com el formol, l’àcid acètic, l’àcid pícric, l’alcohol etílic, l’àcid òsmic, l’àcid clorhídric, l’àcid nítric, etc El seu ús varia, segons la natura del teixit o l’organisme que hom vol observar, per la qual cosa cal emprar, per exemple, àcid òsmic per als greixos i els mitocondris, alcohol, formol i dicromat potàssic per al teixit nerviós, i àcid pícric per a preparacions embrionàries
formaldehid
Química
Primer terme de la sèrie dels aldehids alifàtics, descobert el 1868 per A.W.Hofman.
És un gas sufocant i inflamable que bull a —19,5°C, molt soluble en l’aigua i en l’alcohol etílic Es polimeritza i produeix una sèrie de glicols polioximetilènics Reacciona amb el fenol, la urea i la melanina i dóna derivats hidroximetilènics —CH 2 OH que per policondensació produeixen resines fenòliques, ureiques i melaníniques Hom l’obté per oxidació catalítica de l’alcohol metílic mitjançant l’aire i emprant catalitzadors d’argent o de ferromolibdè És emprat en la fabricació de resines sintètiques, en la indústria tèxtil i del paper, en adoberia, en tintoreria i com a…
fècula
Alimentació
Midó que ocorre en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i d’altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca, sagú, etc, de les quals hom l’extreu en forma de pólvores blanques insolubles en aigua freda.
La distinta qualitat de les diverses menes de fècules és determinada per la proporció amilosa/amilopectina en el midó i és identificada per l’examen microscòpic dels grànuls i la determinació del poder i la temperatura de gelificació Hom obté la fècula mitjançant els processos de mòlta de les arrels 81-85% de midó, 0,82% de proteïnes i traces de greixos i de cellulosa ratllament, rentatge amb decantació, filtració de la llet de fècula en filtres continus, assecatge, polvorització i tamisatge És emprada en la fabricació de productes alimentaris, de dextrina i de fècula soluble per a empeses, i…
desnaturalització
Química
Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa hom aconsegueix per modificació de l’estructura de la molècula.
Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’alcohol …
embalsamar
Medicina
Evitar la putrefacció dels cadàvers injectant en llurs vasos diferents líquids conservadors i omplint alhora llurs cavitats amb substàncies oloroses i balsàmiques.
Aquesta conservació dels morts d’una manera artificial ja era practicada a l’antic Egipte buidant les vísceres i omplint-les amb substàncies poc conegudes bàlsams, resines, etc Actualment hom intentà d’evitar la multiplicació de microbis destruint primerament tots els que hi ha en el cadàver, i impedint-ne una posterior contaminació Cal aturar també els processos d’autòlisi dels sistemes enzimàtics del cadàver, per la qual cosa hom empra substàncies coaguladores de les proteïnes El mètode d’embalsamament habitual consisteix a injectar per l’artèria caròtide uns quatre litres de líquid compost…
hidroalcohòlic | hidroalcohòlica
naftol
Química
Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè, els més importants dels quals són els dos isòmers monohidroxilats, el α (I) i el β-naftol (II)
.
El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és obtingut per…