Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Berenguer de Puigpardines
Literatura catalana
Suposat senyor del castell de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat, es presenta com a autor d’una fantasiosa crònica escrita al darrer terç del s.XV, d’interès nobiliari i titulada Sumari d’Espanya, tot i que fingeix ser redactada als. XII a instàncies del comte Ramon Arnau Berenguer, a qui cal identificar amb Ramon Berenguer III (1093-1131).
Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
Castell de Requesens (la Jonquera)
Art romànic
Situació El castell de Requesens és situat dins el terme de l’antic poble del mateix nom, al vessant meridional del puig Neulós, a la capçalera del riu Anyet, dit aquí riera de Requesens El castell, d’origen antic, és una monumental baluerna, la qual correspon a una reconstrucció del final del segle XIX Mapa 220M781 Situació 31TDG955996 Per anar-hi, cal agafar, al poble de Cantallops, el camí de terra de 6 km que porta fins a Requesens JBH-MLIR Història Aquest important castell fou un dels principals motius de discòrdia, vers mitjan segle XI, entre els comtes Ponç I d’Empúries i Gaufred II de…
Castell de Palmerola (les Llosses)
Art romànic
Situació Foto de conjunt del castell amb l’indret on es troba situat J Pagans - TAVISA El castell de Palmerola s’aixeca al cim d’un petit puig proper a la carretera que uneix Borredà i les Llosses Mapa 293M781 Situació 31TDG204678 Per arribar-hi cal prendre un camí transitable amb vehicle que surt al punt quilomètric 2,300 de la carretera C-149 a mà esquerra i vers tramuntana i s’enfila fins a atènyer 1 095 m d’altitud El castell domina un vast territori i corona les poques masies habitades que formen encara Palmerola NPP Història Aquest castell inicialment era una domus o casa forta que…
La vila de Solsona
Art gòtic
L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els dos senyors…
Les cases fortes
Art gòtic
Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…
Les llotges i altres arquitectures mercantils
Art gòtic
Exterior de la llotja de la Ciutat de Mallorca, del segon quart del segle XV, una de les obres clau i més belles del mestre Guillem Sagrera ECSA Els primers edificis admirats de l’arquitectura civil gòtica abans de rebre’s l’influx romàntic foren les llotges Ho van ser en esdevenir emblemes d’una passada esplendor mercantil de la qual el creixement del segle XVIII es volia continuador Malgrat el seu academicisme, el valencià Antoni Ponz va enaltir al darrer quart d’aquest segle les llotges de la capital del seu país i la barcelonina, i el respecte cap a aquesta darrera va manifestar-se també…
El Palau Reial Menor de Barcelona
Art gòtic
A mig camí entre les obres desaparegudes sense deixar a penes rastre i les construccions encara dretes, el Palau Reial Menor tingué la curiosa fortuna de ser enderrocat just després d’una intensa campanya de documentació, de la qual, però, no sempre és fàcil extreure dades segures per al seu coneixement Com altres grans edificis civils de l’època, aquest tampoc no fou bastit del no-res a partir d’un projecte coherent, sinó que és el resultat d’un conjunt de fases successives, la primera de les quals s’inicià en temps dels romans D’aleshores són el mosaic de temàtica circense descobert durant…
París

En primer terme, la torre Eiffel; al fons, el barri de La Défense
Ciutat
Capital de l’Estat francès i de la regió administrativa de l’Illa de França, forma un departament independent.
La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…
Cinema 2015
Cinematografia
Cinema nord-americà El fenomen cinematogràfic de l'any va ser, sens dubte, l'esperadíssima estrena de Star Wars The Force Awakens , de JJ Abrams, la pellícula que reprèn l'univers galàctic creat per George Lucas en el punt cronològic en què va acabar 1983 i que obre un altre seguit de continuacions i spin off , lògicament acompanyats d'un desplegament de marxandatge Aquesta superproducció fantàstica –envoltada d'una expectativa generada per una dosificació gradual d'informació i d'imatges promocionals– va esdevenir el paradigma de la tendència actual a mirar enrere que el cinema de gran…
la Jonquera
Vista aèria de la Jonquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de la Jonquera, de 56,93 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell 694 m, a ponent, fins al Ras de la Menta 1067 m, a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús L’extens territori forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serralada a ponent el que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà, que neix al pic de Llobregat 918 m i que comprèn la vila…