Resultats de la cerca

El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és…

Acabat l’itinerari, hom llegeix un manifest Les marxes poden anar acompanyades de música i, un cop acabades, solen donar lloc a actes festius De caràcter local, precedeixen la diada de  l'Onze de Setembre Les primeres marxes de torxes se celebraren a Vic, on des del 2003 té lloc la marxa dels Vigatans , en commemoració del suport de la ciutat a l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió i a Vilafranca del Penedès, en suport de la independència de Catalunya El nombre de marxes de torxes començà a créixer de manera significativa a partir del 2010, any a partir del qual…

Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a  La Federación  1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar  1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte…

Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós com els celebrats a moltes ermites el dia de la celebració del sant a qui són dedicades, polític com els aplecs carlins del segle passat, i àdhuc del present, o com l’Aplec de Paret Delgada, a la Selva del Camp, que esdevingué una gran manifestació cívica i cultural, o com l’Aplec del Matagalls, al Montseny, etc, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d’un romiatge o d’una celebració religiosa val a dir que en…

Descobert durant una excursió al Pirineu pel directiu del FC Barcelona Miquel Giró, es feu molt popular enfrontant-se a qui el volgués desafiar els dies festius al Parc de la Ciutadella de Barcelona, fet que li valgué el sobrenom d’“atleta del poble” Es convertí en un campió pràcticament insuperable des del 1911 fins al 1917, arribà a acumular set rècords d’Espanya a la vegada 1916 A proposta de la publicació España Deportiva es creà un Campionat d’Espanya de cros per enfrontar-lo a l’atleta madrileny més rellevant, al qual guanyà, a Madrid, en les dues primeres edicions 1916,…

Situat damunt un turó a l’E del terme, a 1 km de sa Cabaneta, cap efectiu del municipi És conegut per la seva tradició d’olleries i gerreries, que durant el s XIX arribaren a trenta ara només en queden set en actiu, algunes de les quals fabriquen els típics siurells Hi adquirí importància la fabricació de pebre, la dessecació del qual, a la façana de les cases, dóna una nota característica a la tardor té també anomenada la indústria local de coets festius L’església el Carme, neogòtica, dissenyada i construïda per Bartomeu Ferrà entre el 1875 i el 1878, esdevingué vicaria in…

El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb antífona i l…

La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una…

Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Teula i de Vilanova Lo Carril de Vilanova , i en d’altres com Eco de la Exposición Regional , Revista Catalana , de Manresa, i La Llumenera de Nova York Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes còmiques, entre…

Unitat de calendari difosa en tots els països d’influència judeocristiana i islàmica, lligada originàriament a les fases de la lluna, fou introduïda per dividir el cicle mensual i per establir d’una manera precisa la recurrència periòdica dels ritus religiosos, dels mercats, etc Desconeguda a Egipte calendari egipci i a Roma calendari romà, s’originà entre els caldeus calendari caldeu, entre els quals coexistia un cicle de cinc dies i una sèrie de dies “nefasts” —7, 15, 28 i, més tard, el 21 i el 19 o 49 a partir de l’inici del més anterior— en els quals el rei i el poble s’abstenien dels…