Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Vila medieval de Montbrió del Camp
Art romànic
Situació Vista del carrer de la Closa amb el portal i la muralla que encerclava la vila medieval ECSA - J Bolòs Vila situada al pla, a la riba dreta de la riera de Montbrió S’hi concentrava bona part de la població del terme Mapa 33-18472 Situació 31TCF325542 A Montbrió del Camp, s’hi arriba per la carretera local T-310 que arrenca de Reus i passa per Riudoms JBM Història La referència més antiga sobre Montbrió del Camp se situa entre el 1164 i el 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló donà a Guillem de Jorba el lloc de Montbrió perquè hi bastís un castell D’aquest castell no en sabem la…
Les himeneliàcies
Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el…
Castell vell de Llo
Art romànic
Situació Vista aèria del seti del castell, amb les ruïnes d’una torre i el que resta de l’església de Sant Feliu, en un cingle sobre el poble de Llo ECSA - F Tellosa Fortificació situada en un serrat encinglerat que s’alça sobre el poble de Llo, al costat de les Gorges del Segre, al voltant de l’església de Sant Feliu de Castellvell Des d’aquest indret hom albira bona part de l’Alta Cerdanya i també un dels camins que permetien de comunicar la conca cerdana amb el Ripollès, tot passant pel coll de Finestrelles Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 5” N - Long 2° 4’ 6” E De la part alta del poble…
Les eusporangiades
A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…
Torre de l’Esparra (Riudarenes)
Art romànic
Situació Façana ponentina de la fortalesa, antic casal de la Roqueta, situada en un puig proper al nucli rural de l’Esparra Arxiu GEC Es tracta d’una casa forta situada al cim d’un turó, prop del poble de l’Esparra, al vessant oriental del puig d’Argimon Des del cim on hi ha la fortificació hom podia albirar les valls que hi ha al seu voltant Mapa 365M781 Situació 31TDG718309 Si seguim la carretera que va de les Mallorquines a Santa Coloma de Farners, a Riudarenes surt a mà esquerra una carretera que porta a l’Esparra En ésser prop d’aquesta població ja s’albiren, a l’esquerra i al cim d’un…
Les agaricàcies: camperols, xampinyons, pentinelles i afins
El camperol Agaricus campestris viu als prats i a les gespes, i presenta les làmines joves de color rosatintens L’anell és descendent i el barret, gairebé blanc Pot atènyer mides força més grosses fins a 10 cm que el conegut xampinyó conreat Com aquest, és un bon comestible Josep M Vidal / SCM Si les agaricals de la família anterior eren bàsicament micorizògenes formadores de micorizes, amb arbres dels boscos, principalment, les d’aquesta i de les tres que seguiran són essencialment sapròfites i viuen als sòls rics en matèria orgànica i en sals minerals, als boscos i vores de camins, o als…
Les amanitàcies: pentinelles, farineres i afins
El reig bord oreig foll Amanita muscaria és un dels bolets més arquetípics Les plaques blanques que té damunt el barret vermellós són restes del vel universal, que veiem recobrint del tot els exemplars joves Aquest caràcter i la blancor de les làmines i del peu ens permeten diferenciar-lo del suculent reig ver A caesarea Això és important, ja que el reig bord és tòxic i allucinògen Josep M Vidal / SCM Són fongs de carpòfor carnós, amb el peu fàcilment separable del barret, gairebé sempre amb làmines, lliures o gairebé lliures respecte al peu, de trama bilateral El carpòfor és sovint…
Santa Maria de Torredenegó (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació El llogaret de Torredenegó és situat al costat sudoriental del terme municipal de Llobera de Solsonès, i per anar-hi, des de Solsona estant, s’ha d’agafar la carretera de Torà fins al trencall del Miracle 7 km A partir d’aquesta cruïlla, cal seguir la carretera que va al santuari del Miracle durant 3,200 km, punt en el qual, a mà dreta, és indicat el camí que porta a Torredenegó 1 km Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Una vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme, el qual mostra l’aparellat del seu mur L Prat Mapa 330M781…
Sant Jordi Desvalls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al límit amb el Baix Empordà, estès a la riba esquerra del Ter, al sector accidentat per turons que separen les conques d’aquest riu i del Fluvià.
Situació i presentació El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del de Sant Joan de Mollet A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens El límit nord-oriental, a l’esquerra de la riera de Romanyà, separa el municipi del de Vilopriu, i a l’E del de Colomers, ambdós del Baix Empordà El terme és drenat, doncs, pel Ter, la riera de…
Castell de Monesma (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Singular torre del castell que només es conserva en una alçada d’uns 3 m ECSA - J Bolòs El castell es localitza en la summitat del gran tossal de Monesma, a 1 232 m d’altitud, contrafort ponentí de la serra de Palleroa que és vistent des de molta distància Mapa 32-11 251 Situació 31TCG040767 Venint de Castigaleu o venint de Lluçars, cal prendre la carretera que va cap a Monesma i Queixigar Fets una mica més de 6 km des de Castigaleu, en arribar al barri de Noguero, hem de deixar a mà esquerra la carretera nova que va a Queixigar Agafarem una pista de terra que ressegueix la muntanya…