Resultats de la cerca

Són situades dins la laringe Aquesta té una estructura cartilaginosa i lligamentosa Cada corda vocal està formada per un lligament, un múscul i una mucosa que la recobreix Els lligaments vocals s’insereixen per davant al cartílag tiroide, fins als cartílegs aritenoides per darrere, amb la qual cosa es crea un angle agut entre ambdues cordes Les cordes s’obren en inspirar i es tanquen en la fonació L’espai triangular que existeix entre elles s’anomena glotis En illuminar-les amb una llum freda, destaquen pel seu color blanc nacrat causat per llur pobra irrigació sanguínia, que contrasta amb el…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…

És anomenada també diplofonia o difonia

La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moure les cordes vocals deguda a una alteració en les estructures nervioses que controlen la musculatura de la laringe La paràlisi, que pot afectar una corda vocal o bé totes dues, provoca de vegades un trastorn de la fonació, com és l’aparició d’una veu bitonal, i també un trastorn en la ventilació pulmonar, amb l’aparició de dispnea o dificultat respiratòria El mecanisme que més habitualment origina paràlisi de les cordes vocals és ta compressió d’algun dels nervis que arriben fins a les estructures…

L’atàxia de Friedreich és una malaltia hereditària, caracteritzada per una degeneració de les vies de conducció nerviosa de la medulla espinal que provoca una manca de coordinació dels moviments, especialment en els membres inferiors, i alteracions de la sensibilitat profunda Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament En primer lloc s’esdevé una degeneració de les fibres nervioses de l’àrea lateral i dorsal de la medulla En fases més avançades són afectades també les arrels posteriors de la medulla i altres àrees del sistema nerviós La malaltia se sol…

L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…

L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’organisme des de…

L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…